Una aprenenta de modista es lliura als cavallets de fira dels artesans. Estripa, sargeix, cargola i descargola, detalla i observa, uns personatges es formen i executen la seva partitura, la seva maquinària lírica.
Un altre fa parracs, controla l’art de la rudesa. Una cap de clown postmodern de cara cansada. Barrets que s’apilen, es pengen, volen, es posen en capses. A les seves mans s’anima una dansa desfermada, a la vegada poètica i mecànica.
En una carpa massa petita, cada cosa té el seu lloc: aquests dos ens acullen al seu univers, una graderia inclinada que acull 130 persones, una petita pista rodona, un fons d’escenari-taller on s’amunteguen teixits, materials, barrets.
Ens lliuren una part de la seva recerca del procés de creació.
