El fet que no hi hagi proporció ni correlació entre els dos (o més?) sexes ("La relació sexual no existeix") condiciona la reproducció humana, i conseqüentment tota societat organitza aquestes relacions entre els sexes: les "suplències" d'aquesta falta central. La prohibició de l'incest i la pedofília romanen encara com els únics topalls de la "llibertat sexual", acompanyada aquesta d'una condició necessària en el nostre àmbit: el consentiment.
Des del postulat freudià de la repressió social sobre el sexe fins a la consigna contemporània de "gaudir sense coaccions" hi ha un salt que afecta la regulació de les pràctiques sexuals. De totes maneres, la pulsió sexual per si mateixa ja fa obstacle a la satisfacció plena, més enllà dels factors culturals i socials.
Dues dimensions emmarquen en cada subjecte el "seu" sexe: l'herència bio-simbòlica (significantització de l'anatomia) a priori, i les funcions que atorguen els ordres discursius dels lligams socials, a posteriori.
Hi ha una clínica diferencial segons els sexes? Si de cas el sexe no és un tipus clínic.
L'esborrament de les diferències home-dona i les "noves" formes sexuals (L, G, T, B, I, etc.) fonamenten la diversitat de suplències d'aquesta falta de "relació sexual".
Organitzat per:
COPC
Seminari: El malestar i els sexes. Homes i dones segons els discursos. L'anatomia és el destí?
www.tarragona.cat
Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya
Av. Ramon i Cajal, 11
Tarragona
Veure Mapa
Ampliar Mapa