A Daniel Portavella -Banjim Banjam-, la vida el va portar a tocar en grups que van des de la foscor gòtica de finals dels vuitanta, com Eclipse, fins a la world music de Dusminguet, en la seva faceta més coneguda com a guitarrista. Un camí sorprenent, sí, però respectable i enriquidor. Daniel Portavella en aquest trajecte no ha perdut el temps, i en la intimitat, en una recerca constant de tipus experimental, ha composat cançons atemporals i estranyes. En aquesta via d’escapament ha jugat amb diferents elements – des sintetitzadors fins a instruments construïts per ell mateix – amb els quals ha creat una llista interminable de cançons durant l’última dècada. Gairebé tancat des de fa anys a la seva casa de la Garriga, i de caràcter poc sociable, Daniel Portavella ha anat construint i desconstruint un món propi que beu de tot i de res, i del que sabem molt poc.
En la seva música, ens trobem davant d’un pols constant entre influències conegudes i reconegudes i unes ganes bojes de construir noves sonoritats i d’inventar la solució al seu propi imaginari, sovint difícil de desxifrar .
Grans Èxits sense Sortida (Chesapik, 2014) pot semblar un repertori sense sentit , surrealista i sense escrúpols, però res més lluny de la realitat , és l’obra d’un autor sense complexos i que no necessita molts consells . Una col·lecció imprescindible per entendre un artista únic que sempre ha fugit del protagonisme que altres reclamen.
