"PRIMER AMOR és una història d’amor antiromàntica, on Becket utilitza els tòpics romàntics i els perverteix. El protagonista no és un jove bell, valent i virtuós, sinó un pària, un home expulsat del clan familiar i social, delicat i sensible. És a dir: un ésser considerablement emprenyat amb aquest món. L' indret on es troben els enamorats sembla idíl·lic: un banc, dos arbrets, un rierol... Però els arbres són morts, ningú no recorda com es diu el rierol, al darrere hi ha una pila de detritus. I on escriu el nostre home el nom de la nostra estimada? No pas al tronc d’un arbre mil·lenari, sinó en una tifa de vaca i amb un dit que, després es lleparà.
Així desemmascara Beckett la perversa manipulació de l’amor que fan la cultura, la religió i aquest fotut fals romanticisme burgès del segle XIX, i que tant de mal ens ha fet, com demostren les nostres dificultats per establir relacions d’alguna mena, sigui amb “l’altre”, “l’altra” o amb “allò altre”.
Paral·lelament, la mort recorre la columna vertebral de l’obra. La mort, el diàleg íntim entre Eros i Thanatos, ressona per cada racó de la peça. La transcendència d’aquesta història rau, doncs, en un paganisme mític d’arrel clàssica.
Totts dos aspectes, antiromanticisme i classicisme, són bàsics en el nostre muntatge. Humor i tragèdia. Del treball ens en parla el treball interpretatiu, textual. Del segon, el concepte escenogràfic, atmosfèric. En escena diferents espais sonors i dos únics elements materials: un de suspès, lumínic, evoca el pes que aixafa el protagonista (el pare? Déu?) i una llosa de marbre blanc suggereix una làpida, un banc o una taula de dissecció.
Estem a punt de veure la dissecció d’un home mort?
D’un home viu? Disposeu-vos a veure la dissecció de l’ànima d’un mamífer".
Miquel Górriz i Àlex Ollé
