La vila d'Ascó guarda en el seu sarró uns passatges importants forjats en el decurs de la seva història, sobretot, durant el període medieval. La raó la trobem en què ja els musulmans hi establiren un assentament important, no sols des del punt de vista social, sinó també polític i administratiu. El seu hins Adkum, o fortalesa militar asconenca, ens ho demostren.
Fou a mitjans del segle XII quan el conglomerat de forces militars que s'aplegaven sota el paraigua de les tropes cristianes van conquerir la Vall de l'Ebre, des de Lleida fins a Tortosa. I tot seguit, el darrer reducte musulmà d'aquestes terres, Siurana. A partir d'aleshores, la vila asconenca s'enriquí d'un nou teixit social, les persones de creença cristiana.
L'esmentada conquesta no foragità pas la població musulmana, ans al contrari. La Carta de Seguretat de Ramon Berenguer IV, els donà un ampli ventall de drets, amb el resultat d'una permanència majoritària de la seva capa social. A partir d'aleshores, hagueren de conviure dos grups ben diferenciats a la vila, els cristians -minoritaris- i els musulmans -majoritaris-, no sense oblidar el petit grup de jueus que hi residia. Atenent que no podien -o no volien- compartir les mateixes parets de veïnatge, els cristians hagueren de construir un nou assentament. Així naixerien dues barriades, la Vila de Dins i la Vila de Fora.
Organitzat per:
Biblioteca Pública de Tarragona
