Les dones han tingut un paper molt important en la conservació de la salut de les persones i en el benestar de la societat en totes les cultures i a través dels segles. No obstant això, la seva contribució en l'aspecte científic o assistencial de la medicina ha estat poc valorat per la història i poc conegut per al públic en general.
En aquesta conferència, es vol posar de manifest la seva tasca. Es presenten dades biogràfiques i professionals d'un grup de dones sanitàries catalanes que, en la primera meitat del segle XX, es van veure forçades a prendre el difícil i dolorós camí de l'exili l'any 1939 després de la Guerra Civil espanyola. Aquestes dones van patir un doble oblit pel fet de ser dones i del bàndol perdedor.
El final de la Guerra Civil va originar un èxode de milers de persones cap a França, i uns mesos després, coincidint amb l'inici de la Segona Guerra Mundial, el seu desplaçament cap al continent americà. El col·lectiu de professionals sanitaris, en particular els metges, fou important en quantitat i qualitat, tal com han posat en relleu diversos estudis. Però en aquests estudis, les dones quasi no hi apareixen mencionades.
En aquest col·lectiu oblidat hi trobem metgesses, farmacèutiques, llevadores o infermeres que amb una excel·lent formació i experiència pràctica de treball en condicions adverses, van fer una valuosa contribució a la sanitat dels respectius països d'acollida durant les dècades centrals del segle XX. La seva feina va servir per millorar la formació del personal sanitari autòcton, donar assistència sanitària a les poblacions rurals, fomentar la recerca biològica o crear indústria farmacèutica local.
Organitzat per:
Col·legi Oficial de Metges de Tarragona
L'exili sanitari femení 1939
www.tarragona.cat
