Roger Caparó és un artista que ha construït el seu taller en l'espai potencial de la seva infantesa, i en contacte directe amb la terra, les pedres, les herbetes, els arbres, l'aigua, el foc i els animalons que habiten tots els clots del tros. Es proveeix d'aquestes matèries primeres, per inventar formes i artefactes, que sovint expressen un gest o una acció mínima. Es tracta d'un art que no vol ser art, com el poema sobre els nens de Peter Handke, en la pel·lícula de Wim Wenders, Himmel über Berlin (Cel sobre Berlín): "Quan el nen era nen, no sabia que era nen..."
En algunes obres l'execució sembla tan fàcil que és una invitació a l'expressió universal. Però no ens enganyem, el minimalisme de la tècnica amaga la complexitat de la intuïció que dirigeix a l'artista en l'elaboració de l'obra. Sense intuïció no hi ha art, ni tampoc espectador.
Organitzat per:
La Grey
Inauguració "Raonaments tàctils", de Roger Caparó
www.tarragona.cat
