No es la boca la que va a la cuchara sino la cuchara la que va a la boca
Cia. Caí (Madrid)
Em sentia com una ceba amb moltes capes asfixiada dins d'una bombolla just abans de ser petada. Escoltava al meu voltant infinitat de comentaris sobre com estava de bonica... jo em sentia ridícula. No vaig fer la comunió. Els nens de la meva classe deien que quan morís aniria directa als llimbs. Em pregunto si en els llimbs em deixaran tocar la trompeta.
Castellà. 50 minuts.
Venda d'entrades:
entradium.com
Organitzat per:
Sala Trono
No es la boca la que va a la cuchara sino la cuchara la que va a la boca
www.tarragona.cat
