La segona meitat del segle III es va caracteritzar per la intensificació de les persecucions vers les comunitats cristianes i els seus dirigents. Posteriorment, els edictes de Galeri, Licini i Constantí van ressituar l'Església en un nou pla de tolerància i protecció oficial. Al mateix temps i amb la progressiva cristianització de l'Imperi, els bisbes van esdevenir actors de poder en la societat tardoromana.
Els episcopats van adaptar nous espais i estructures per tal d'exercir les seves tasques de govern. A Tàrraco, l'arqueologia ha cregut identificar un d'aquests escenaris en les restes conservades a la seu del Col·legi d'Arquitectes (COAC). En aquest entorn s'escenificarà l'evolució del rol del bisbe durant l'antiguitat tardana, a partir de la figura de tres prelats tarraconenses que van ser determinants en la història de la nostra ciutat.
Organitzat per:
Ajuntament de Tarragona - Patrimoni
Episcopus. De la dissidència al poder
www.tarragona.cat
