Misericordia Compagnia Sud Costa Occidentale (Itàlia)

Existeixen mons on les dones són condemnades a lluitar si volen sobreviure, a lluitar amb tot el que tenen per poder eclosionar de la misèria i la degradació a la qual la societat sembla haver-les relegat. Aquesta és la història de l'Anna, la Nuzza i la Bettina, que durant el dia teixeixen i durant la nit venen els seus cossos, i del pobre orfe discapacitat que viu amb elles.

"Misericordia és un conte contemporani. Parla de la fragilitat de les dones, i de la seva desesperada i ilimitada solitud". Emma Dante presenta la seva nova obra. L'argument explica la història de tres prostitutes i d'un nen discapacitat que es diu Artuto que viu amb elles en una borda d'una habitació, fastigosa i miserable. Durant el dia, les dones teixeixen xals, i després que es pongui el sol s'asseuen a l'entrada de casa seva i ofereixen els seus decrepits cossos als transeunts.

"L'Arturo no para mai quiet? continua Dante- és un noiet hiperactiu. Cada vespre a la mateixa hora es posa a la finestra a veure la banda passar, i el seu somni és tocar el bombo. La Mare de l'arturo es deia Lucía, estava amb la pell i l'os i tenia una petita ràdio que sempre estava encesa. La música era arreu de la casa, i la Lucía ballava pels homes! Però sobretot, ballava per un fuster que la visitava cada dijous. Era l'amo d'una serradora que fabricava caixes per a la fruita. Guanyava molts diners però tot i aixo? es passejava vestit amb un barret de llana i uns guants desgastats. El seu sobrenom era "Geppetto". 

Organitzat per:
Sala Trono