Inauguració exposició Arbreda, Núria Jové

Arbreda neix a Escòcia, on vaig fer el meu Erasmus, i acaba a Tarragona, la meva ciutat natal. La vida volia que m'allunyés de tot per retrobar-me amb mi mateixa. Em vaig descobrir nua enmig un forat negre on hi havia un mirall davant el meu cos. En aquest treball em projecto com a concepte, ànima o quelcom transcendental que busca aïlladament l'autoconeixement. Les obres neixen d'allò que ha mort, una arbreda que creix perquè ha caigut anteriorment. Les dues obres figuratives mostren la dualitat que existeix al meu interior. Conèixerme com si fos una persona externa i entenent la soledat com un espai que sempre estarà habitat per mi.
Sempre ens tindrem a nosaltres mateixos. Surto del mirall i em dono la mà sent conscient del temps dedicat, dels moments, de les persones, dels objectes, del dia a dia que m'ha portat a ser qui soc i, sobretot, de les agulles del rellotge, que continuen girant construint aquest llarg viatge anomenat vida.