L’aranès és l’occità propi de la Vall d’Aran, manifestació d’aquesta llengua i cultura mil·lenària. L’exposició mostra la realitat de l’aranès i la seva relació histórica amb Catalunya. Presenta l’evolució de la normalització de l’aranès a partir del seu reconeixement i protecció oficial com a llengua viva amb voluntat de futur.
L’Aran forma part del territori lingüístic i cultural d’Occitània, que s’estén entre l’Atlàntic i el Mediterrani i des dels Alps als Pirineus, i s’enquadra a l’Estat francès, l’Estat italià, el Principat de Mònaco i la Vall d’Aran.
La llengua i la cultura d’oc aporten, a l’Edat Mitjana, les primeres manifestacions culturals en una llengua europea després del llatí. Trobadors i trobadores desenvolupen una literatura, expressió d’una nova cultura i civilització que s’irradien arreu i influencien altres cultures naixents a Europa.
La cultura i la llengua occitanes han perviscut fins avui gràcies a la gent, a les classes populars, a la renaixença literària del Felibritge de Mistral i als moviments occitanistes, que les han mantingut vives. La vinculació de l’Aran amb Catalunya d’ençà del Tractat d’Emparança (segle XII), que es confirma amb l’atorgament de la Querimònia (1313), permet a l’Aran de tenir unes institucions pròpies de govern que han mantingut el prestigi i l’ús de la llengua i que han atorgat a l’aranès una especificitat dins l’Espai occità.
