circdelacultura

CIRCDELACULTURA

Viu la nostra cultura

Prova la nova Cerca ràpida

Població

Selecciona...

Categoria/es

Selecciona...

Quan

Avui
Demà
Cap de setmana

Extres

Recomanats
Gratis
Buscar
Tarragona
Reus
Aiguamúrcia
Alcover
Altafulla
Ascó
Calafell
Cambrils
Constantí
Creixell
El Catllar
El Lloar
El Morell
El Pla de Santa Maria
El Vendrell
Espluga de Francolí
Falset
Figuerola del Camp
La Bisbal de Falset
La Canonja
La Febró
La Morera del Montsant
La Pobla de Mafumet
La Selva del Camp
Margalef
Miravet
Mont-roig
Montblanc
Móra d'Ebre
Porrera
Salou
Serra d'Almos
Torredembarra
Valls
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
Vespella de Gaià
Vila-rodona
Vilabella
Vilallonga del Camp
Vilanova d'Escornalbou
FET
Esports
Jocs del Mediterrani Tarragona 2018
Música
Teatre
Activitats familiars
Gastronomia
Tradicions i festes
Literatura
Visites guiades
Fires
Cinema
Altres
Exposicions i museus
Llocs d'interès
Patrimoni

'He viscut el Misteri de La Selva des que tenia ús de raó'

Circdelacultura

divendres 9 d'agost de 2013

Roser Cogul Vidal ?s una de les directores musicals del Misteri de la Selva

Roser Cogul Vidal és una de les directores musicals del Misteri de la Selva. Té 35 anys i viu a la Selva del Camp. És mestra de música. Des de petita va estudiar música i sempre li ha interessat molt el cant, sobretot el cant coral. Des de fa uns quants anys canta a la coral de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i està constantment en contacte amb el món musical.

El Misteri de la Selva es representarà el dia 14 d'agost a les 22.00 hores i el diumenge a les 20.00 hores.

Quina és exactament la tasca de la directora musical en una obra com el Misteri de la Selva?

La preparació vocal. Aconseguir el que en diem el so del misteri, és a dir un determinat timbre i color de la veu que són els que considerem més adients per a l'estil de música del Misteri. Aquesta tasca requereix un esforç i constància de les persones que el canten, que no són professionals, i en molts casos només treballen la veu durant l'època d'assajos del Misteri. Per tant cal un treball tècnic important de col.locació de la veu, posició del cos, respiració..que ens permeti fer un misteri amb la màxima qualitat musical possible. Però a aquest treball cal sumar-hi la part més important; és el que nosaltres en diem posar-se dins del misteri: les persones que el cantem ens el sentim nostre, l'entenem i el vivim, i això li dóna aquest punt de magnificència que fa que les persones que l'escolten no es quedin indiferents.

D'on surten les melodies del Misteri i com han evolucionat al llarg del temps? Són lletres i tonades de cants religiosos o també n'hi ha de populars?

Són les que marca el manuscrit original, la consueta. No són melodies escrites expressament pel misteri però són de l'època en què va ser redactat o abans, pertanyents al repertori gregorià o polifònic dels segles XIII i XIV. N'hi ha algunes, però, que no responen al que diu la consueta, ja sigui perquè no està especificat o bé perquè no es coneix la música. D'aquestes que falten se n'ha fet l'adaptació amb melodies medievals de l'època. Hi ha també melodies populars, com ara “Bell Oliver”, melodia del trobador Guiraut de Borneilh, present en diversos moments del misteri com ara “Qui es qui puya del desert” (Gran Cor) o “Mare de Déu menbre't de nós” (Apòstols). Les melodies del misteri són les que són i no han evolucionat. Nosaltres el que fem són les adaptacions tècniques pertinents tenint en compte el que volem aconseguir, i la gent que canta. El misteri és una cosa viva, i com tota cosa viva es belluga i no sempre és igual. Tenim un gruix de gent important que fa anys que canta, però també tenim entrades i sortides, i això fa que cada any haguem de fer algunes adaptacions.

Es respecta al màxim la tonada que indicava el manuscrit original o s'hi fan adaptacions contínuament? Què canvia d'una edició a l'altra? Que es pot millorar any rere any?

El manuscrit conté nombroses indicacions sobre les musiques a interpretar, amb criteris d'adequació a cada moment escènic, per tant es respecta al màxim. El Misteri no canvia, tot i que a mesura que es va estudiant es fan petits canvis. Per exemple fa uns anys es va tornar a transcriure el text i es van fer petites modificacions de lletra. D'una edició a l'altra no canvia res del que és essencial. Hi pot haver canvis en els personatges, en la posada en escena, però l'essència del Misteri no. Quan acaba cada edició ens reunim tots els directors i fem una reflexió sobre com ha anat i les coses a millorar, que sempre n'hi ha.

El fet que la majoria de cants siguin a capella suposo que obliga a un sobreesforç de millora contínua i de polir detalls tant a vostè com als actors i actrius, no?

Evidentment! La dificultat més gran del misteri és que no tenim acompanyament instrumental i per tant les peces són molt i molt delicades, i requereixen un esforç i molta concentració per part de tots, però sobretot dels solistes. Per això fem molt treball individualitzat per polir al màxim les peces i cuidar fins a l'últim detall.

Quins passatges són cantats i quins no?

Tres quartes parts del misteri són cantats aproximadament. Els personatges malèfics (jueus i diables) no canten mai, i els “celestials” sempre canten. Tenen algun diàleg parlat Jesús, Sant Pere, Sant Joan i els apòstols.

Des de quan es va interessar pel Misteri i que significa per vostè?

Jo he viscut el misteri des que tenia ús de raó. A casa, el meu pare ja el feia i tota la meva família hi ha estat sempre vinculada directament. És una cosa que estimo i visc, i el mes important és que em fa sentir bé, em dóna pau. Dedicar el meu temps a una cosa que estimo i sento em fa molt feliç, i crec que això ens passa a moltes de les persones que el fem. Per tant per mi és tot un luxe gaudir-ne, però també veure com la gent que el fa sent el mateix que jo.

Quin és el moment més expressiu, des del punt de vista musical, del Misteri de la Selva? Quin és el moment que més li agrada i per què?

Hi ha molts moments expressius i dramàtics en el nostre misteri, des de la pregària emotiva que fa la Mare de Déu a l'inici demanant al seu fill que la prengui amb ell, la processó de l'enterrament que canten els apòstols, el cant dramàtic del petit cor “Ara isqua de la fossa” o els dos últims cants finals de Lloança a la Verge. Personalment el que més m'agrada és un dels números finals, el “Verge Plasent”. En aquest cant s'ha adaptat la lletra al virolai a dues veus ”Imperatrz de la Ciutat Joiosa”, del segle XIII, que es troba en el Llibre Vermell de Montserrat. És un cant d'una gran bellesa i força i una preparació per al gran cant final “Verge Sancta Maria”.

Què creu que transmet al públic que va a veure-ho per primera vegada o què li agradaria que transmetés?

La bellesa del Misteri no deixa la gent indiferent. Crec que sentir el nostre misteri proporciona una satisfacció i una pau interior que enriqueix i omple molt. Com a mínim això és el que em passa a mi quan el faig i m'agradaria que la gent pogués gaudir d'aquesta experiència, perquè realment és molt bonica.

 

 

Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí Tancar