Imatge antiga de la F?brica del Pla de Santa Maria
La Fàbrica del Pla també és un repte pel futur que passa per ampliar el Centre d’Interpretació del Tèxtil i la rehabilitació de l’exterior de l’antiga fàbrica. La subvenció FEDER que la Unió Europea ha otorgat en aquest projecte va en aquesta direcció.
Però tot passa primer pel present, per celebrar el centenari de la Fàbrica.
Una celebració visites teatralitzades i un espectacular concert coral
El 26 de març de l’any 1917 va tenir lloc la gran festa d’inauguració de la fàbrica tèxtil Martí Llopart i Trenchs, al Pla de Santa Maria. I s’han organitzat diferents accions culturals el pròxim 25 i 26 de març per celebrar aquest centenari.
Amb el títol “L’ensumania treu fum. Un viatge a 1917” es proposa que el públic assisteixi a la inauguració de la Fàbrica i n’esdevingui treballador per un dia.
Aquesta teatralització s’estrena amb motiu de la celebració del seu Centenari. Més de 20 actors i actrius amateurs del Pla de Santa Maria, de totes les edats, faran possible que els visitants interaccionin amb el fundador Joan Trenchs, l’alcalde Joan Recasens, mossèn Eugeni Soldevila, l’encarregat Eusebi Trenchs, el Director, una família de pagesos i treballadors i treballadores de l’època.
Les visites són gratuïtes però cal reservar hora amb antel·lació.
També hi haurà música amb l’orquestra Els Montgrins i un espectacular concert de coral. L'espectacle "Fàbriques de sons. Cors a l'època industrial" és una producció de la Coral Cantiga i el Cor Ciutat de Mataró que integra música, dansa, poesia i audiovisual i vol posar en valor les fàbriques industrials de Catalunya construïdes entre finals del s. XIX i començaments del s. XX –actualment en desús o convertides en museus o espais culturals–, omplint-les de les músiques que es cantaven aquells temps.
Per això, el repertori inclou música del Modernisme i Noucentisme català, amb peces de compositors com J. A. Clavé, R. Lamote de Grignon, E. Toldrà o M. de Falla, justament les que cantaven els obrers de les societats industrials.
Els orígens de la Fàbrica vinculats a la presidència del Barça
L’empresa Martí, Llopart i Trenchs va ser creada per tres socis: Joan Martí i Badia, Rafael Llopart i Ferret i Joan Trenchs i Ballester.
El fill de Joan Martí Badia, Enric Martí va ser president del Barça en l’època de Di Stéfano. El segon soci fundador de la Fàbrica del Pla es deia Rafael Llopart i Ferret, i el seu fill, Rafael Llompart i Vidaud també va presidir el Barça als anys 20. “Gràcies al Barça hem trobat tant els descendents de Martí com de Llopart. Ens fa molta il·lusió perquè ens han dit que faran tots els possibles per venir als actes del centenari i serà també un retrobament dels descendents dels socis fundadors de la Fàbrica”, explica Carles Singla, regidor de comunicació.
“Estem buscant els descendents de Joan Trenchs Ballester, que era el tercer soci. Sabem que eren cinc germants i hem trobat els descendents d’un germà, Manel Trencs. Al Pla hi ha un carrer dedicat al Joan Trenchs i la veu popular explica que un dels Capgrossos del Pla és a imatge del senyor Trenchs, però no ho sabem del cert perquè no tenim cap fotografia”, explica el regidor de Comunciació del Pla.
Per què decideixen crear la Fàbrica al Pla?
Martí, Llopart i Trenchs és una empresa que existeix a Barcelona i tenia una fàbrica al Poble Nou, concretament el que avui en dia és el Carrer Pere IV. Aquesta fàbrica era força gran i tenia molts treballadors perquè està registrada com una de les deu que pagaven més contribució a finals del segle XIX.
Amb l’expansió de l’economia durant els anys de la I Guerra Mundial volien expandir la producció i decideixen crear una fàbrica nova a fora de Barcelona.
Decideixen crear una fàbrica al Pla justament per la influència del Joan Trenchs, que era nascut a Valls i pel que sembla la seva mainadera era del Pla de Santa Maria i també mantenia molta relació amb diferents families del Pla.
Les fabriques d’aquesta època ja no es fan al Llobregat, perquè ja està ple. Estem a l’època de la Moncomunitat: es milloren les carreteres, s’expandeixen les línes elèctriques i gràcies a aquestes es pot construir una fàbrica al Pla.
Hi havia una bona carretera i en aquella època encara la van millorar. No hi ha tren, però hi ha un projecte que no es va arribar a materialitzar mai entre Tarragona i Pons que hauria passat pel Pla. Finalment, també hi van trobar mà d’obra bé de preu. Quan la fàbrica creix i funciona a ple rendiement dóna feina a 400 persones. Això és molta gent a un poble que fregava als 2000 habitants.
Tot això és el que va portar a Trenchs a decantar la balança i apostar perquè la Fàbrica es fes al Pla. “Per tot, ens faria molta il·lusió trobar els descendents de Trenchs”, explica Singla, qui afegeix els canvis que va suposar per al municipi: “Passa de ser un poble agrícola de secà, a ser un poble completament diferent, amb una fàbrica i tot el que això comporta… un sou garantit, la possibilitat de les dones a accedir al món laboral remunerat”.
“La gent del Pla encara recorda al señor Martí i si tot va bé, les netes del senyor Martí vindran als actes”, conclou Singla, regidor responsable dels actes del Centenari de la Fàbrica.
