L’objectiu d’aquesta samarreta de color verd com el riu Ebre amb la definició del mot ebrenc i amb un missatge clar “Sóc ebrenc –a” és potenciar la identitat cultural d’un territori. Es tracta d’una acció amb la qual l’equip de la Fira del Llibre Ebrenc vol socialitzar sense complexos el mot ebrenc entre les persones que tinguin el sentiment de pertànyer al territori. Arriba després que l’Institut d’Estudis Catalans hagi incorporat el terme ebrenc –a al Diccionari de la llengua catalana (DIEC2), a petició de la mateixa Fira del Llibre Ebrenc l’any 2015. “Per a nosaltres que des dels inicis hem fet nostre el mot aquest reconeixement lingüístic era molt important perquè representa fixar tota una zona cultural dins l’àmbit de parla catalana”, manifesta Montse Pineda, directora de la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d’Ebre.
La samarreta amb el mot ebrenc –a es vendrà a un preu de 8 euros els dies de la Fira i després es podrà adquirir també a les llibreries de referència de la Fira. Fruit d’un acord entre la Fira del Llibre Ebrenc i l’Associació Jeroni de Moragas, serà aquesta entitat, que treballa i promou tallers ocupacionals amb persones discapacitades, qui produirà les samarretes i rebrà els beneficis que es generin de la venda.
Una carpa de 500 metres quadrats, impulsada amb les llibreries Bassa de Móra d’Ebre, Viladrich de Tortosa i Guaix d’Amposta, amb més de 2.500 títols i trenta autors que hi presentaran novetat editorial són les grans dades de l’edició de 2017.
Tast ebrenc de Litterarum
Paral·lelament, a La Llanterna Teatre Municipal de Móra d’Ebre també s’ha fet un tast del que serà un dels principals espectacles ebrencs que es representaran a la desena edició de Litterarum: Les passions de la Menestrala, creat pel director ebrenc Valer Gisbert a partir de l’obra homònima de l’escriptora de Xerta Francesca Aliern. També s’hi podran veure Dunes, amb Montse Castellà i Laura Borràs, inspirat principalment en l’obra de Zoraida Burgos; i La casa de la memòria, creada també per Valer Gisbert a partir de textos d’Artur Bladé per redescobrir d’una manera diferent l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre. Com a espectacle de cloenda, s’ha triat Sense pistola, la creació signada pels ebrencs Artur Gaya, Laia Oliveras, Paco Prieto i Kike Pellicer que recupera i musica poemes de l’obra Bes Nagana d’Enric Casasses. “És un exemple de com artistes d’aquí poden crear també espectacles d’escriptors d’arreu del país amb una important projecció fora del territori”, ha apuntat el director de Litterarum, Albert Pujol, tot destacant que la Fira d’Espectacles Literaris creix i s’allarga un dia més. Pel que fa a Les passions de la Menestrala, el seu director ha destacat que és “una història d’abans amb elements d’ara i amb un molt marcat caràcter ebrenc; passarem del somriure al plor”.
