Joan Dausà és actor i músic i junt amb "Els Tipus d'Interès" presentarà el seu disc "Jo mai mai" a Cambrils (7 de setembre) i a Montblanc (9 de setembre). També tocarà algunes de les cançons del pròxim disc.
- És cert que el teu projecte musical va començar mentre feies una ‘barbacoa’ amb els amics o és una llegenda urbana?
- Sí, sí. És veritat. Vaig organitzar una barbacoa a casa meva i va ser l’escenari perfecte per plantejar la idea a un grup d’amics i també músics. Al principi es tractava de fer un concert a Luz de Gas, però l’objectiu final era editar un disc tots plegats, el “Jo mai mai”.
- Llavors vas guanyar el Sona9 (2010) amb el premi del públic, això és una garantia, no?
- Nosaltres vam ser els primers sorpresos. Els nostres temes podem dir que són històries petites, cançons petites. Però amb el temps hem arribat a molta més gent. El boca-orella ha funcionat molt bé i el públic ha fet gran les nostres cançons.
- Sigui com sigui, estem davant d’un comunicador nat, no? Actor, locutor de ràdio, presentador i músic…
- Tot el que faig és per comunicar missatges al públic. Però, a través de la música he comunitat amb mi mateix. M’ho sento més meu perquè les lletres les escric jo.
- Ets capaç de plantar-te davant de centenars de persones i fer de speaker de les festes del Club Super 3 i també presentar les seves cançons en un espai més íntim. Quin ambient prefereix?
- Amb una mica de les coses, en ambients íntims hi ha molts matisos i en grans escenaris es crea una energia difícil d’explicar.
- Les teves lletres parlen d’allò que ens passa a la gent normal. Estàs cansat que et diguin que potser tendeixen una mica més cap a la tristesa.
- (Riu) No estic cansat, és que és veritat. Ho accepto. La tristesa és molt més interessant que l’optimisme. Tot i així, als nostres concerts toquem des de l’alegria, eh?
- Què té d’especial la cançó ‘Jo mai mai’?
- En poques paraules explica una situació i moltes coses…
- Et confesso que hi ha altres cançons del disc que m’agraden més…
- (Riu) Doncs a mi també…
- Pots desvetllar què passa al final de ‘Jo mai mai’ amb el personatge de la Judit?
- Està obert. (Riu). Quan vaig escriure la cançó s’em va escapar un ‘no’ on no tocava… I el que ha passat és que un petit error s’ha convertit en un gran ventall perquè el públic imagini un final. Jo tinc la meva teoria.
- I quina és?
- No seré jo qui la desvetlli. Però puc dir que en la pel·lícula, “Barcelona nit d’estiu”, una de les sis històries que apareixen és precisament la de “jo mai mai”, en la que actuo i podríem dir que faig de jo mateix (riu). Aquí donem algunes pistes d’un possible final.
- Per tant haurem d’anar a veure la pel·lícula, no?
- Oi tant! Ara estem fent pre-estrenes per diferents ciutats de Catalunya, precisament la setmana passada vam estar a Reus. La banda sonora també l’hem fet nosaltres i si tot va bé l’estrena oficial serà el pròxim 6 de setembre.
- Diries que el teu públic és més femení que masculí?
- (S’ho pensa). Hi ha de tot. Bé, potser hi ha més noies que nois, sí. Ho podríem deixar en què de cada tres persones, dues són noies, i una és un noi.
- Per què?
- Doncs la veritat és que no m’ho he plantejat. Però ja m’està bé. (riu). Les dones teniu molta influència, això vol dir que si les dones venen als concerts, els homes també.
- Quins projectes tens entre mans?
- Doncs el tancament de la gira de “Jo mai mai”, un concert que serà molt especial el 15 de novembre al Palau de la Música i també la promoció de la pel·lícula. Ara estic molt concentrat en la música. La col·laboració amb La Riera s’acaba. També m’agradaria fer alguna cosa de cinema… També prepararem el segon disc que sortirà de cara al 2014.
- El pròxim dissabte dia 7 de setembre actues a Cambrils i el dilluns dia 9 a Montblanc.
- Sí, en tenim moltes ganes. Convidem a la gent a venir. Tocarem les cançons del disc “Jo mai mai” i també algunes de les cançons noves, veureu que tenen molta energia.
- Ho seguirem. Moltes gràcies i molta sort!
- A vosaltres.
