Una comèdia inspirada en 'Les noces de Figaro' a Vila-seca
Circdelacultura
dissabte 17 de juny de 2017
El dia més foll s’estrenarà el dissabte 17 de juny a les 22 h i es representarà de nou l’endemà diumenge a les 19 h.
Les dues funcions es faran al teatre El Centru i s’emmarquen en la Temporada 2017 dels Amics del Teatre.
La Tramoia ha escollit l’adaptació contemporània d’un clàssic per celebrar els 25 anys dalt de l’escenari.
Es tracta de El dia més foll, la relectura de Les noces de Figaro que l’austríac Turrini va escriure a principis dels anys 70. Un text espurnejant, sobre enganys amorosos, l’abús de poder i la lluita de classes, que la Tramoia ha amanit amb cançons que, de ben segur, resultaran molt conegudes per al públic.
Figaro és un criat murri, però honest, que està a punt de casar-se amb la seva estimada Susanna. Aquest ha de ser el dia més feliç de la seva vida, però a l’hora de la veritat es converteix en el dia més foll. El comte, el seu amo, vol fer ús del dret de cuixa, si bé oficialment, l’ha abolit. I comencen les intrigues. La comtessa no veu res o ho fa veure i mentrestant es deixa afalagar per un jove patge, que es ventila tot allò que es belluga. Una vella xaruga intenta forçar el seu matrimoni amb Figaro a base d’artimanyes legals. I el jutge que ha de dirimir la situació, diguem que sap com treure’n profit per totes bandes.
El resultat és una comèdia espurnejant, de diàlegs àcids, plagats de dobles sentits, que parlen de l’amor, les frustracions vitals de rics i pobres i la lluita de classes. L’austríac Peter Turrini va voler incidir en aquesta vessant social quan l’any 1971 va escriure aquesta versió de Les noces de Figaro, la mítica comèdia que Pierre-Agustin de Caron de Beaumarchais va escriure al segle XVIII, a les portes de la Revolució Francesa.
Ara la Tramoia s’ha fet seu el text de Turrini a través de la traducció que en va fer el tarragoní Josep Anton Baixeras l’any 1977. La versió que presenta el grup vila-secà es complementa amb peces musicals, que s’han integrat en l’acció i que ajuden a definir els personatges, els seus desitjos, interessos i ambicions. Les melodies són conegudes, però les lletres han estat confegides expressament per a l’ocasió per diversos components de la Tramoia, que s’han estrenat com a lletristes.
Les dues funcions es faran al teatre El Centru i s’emmarquen en la Temporada 2017 dels Amics del Teatre.
La Tramoia ha escollit l’adaptació contemporània d’un clàssic per celebrar els 25 anys dalt de l’escenari.
Es tracta de El dia més foll, la relectura de Les noces de Figaro que l’austríac Turrini va escriure a principis dels anys 70. Un text espurnejant, sobre enganys amorosos, l’abús de poder i la lluita de classes, que la Tramoia ha amanit amb cançons que, de ben segur, resultaran molt conegudes per al públic.
Figaro és un criat murri, però honest, que està a punt de casar-se amb la seva estimada Susanna. Aquest ha de ser el dia més feliç de la seva vida, però a l’hora de la veritat es converteix en el dia més foll. El comte, el seu amo, vol fer ús del dret de cuixa, si bé oficialment, l’ha abolit. I comencen les intrigues. La comtessa no veu res o ho fa veure i mentrestant es deixa afalagar per un jove patge, que es ventila tot allò que es belluga. Una vella xaruga intenta forçar el seu matrimoni amb Figaro a base d’artimanyes legals. I el jutge que ha de dirimir la situació, diguem que sap com treure’n profit per totes bandes.
El resultat és una comèdia espurnejant, de diàlegs àcids, plagats de dobles sentits, que parlen de l’amor, les frustracions vitals de rics i pobres i la lluita de classes. L’austríac Peter Turrini va voler incidir en aquesta vessant social quan l’any 1971 va escriure aquesta versió de Les noces de Figaro, la mítica comèdia que Pierre-Agustin de Caron de Beaumarchais va escriure al segle XVIII, a les portes de la Revolució Francesa.
Ara la Tramoia s’ha fet seu el text de Turrini a través de la traducció que en va fer el tarragoní Josep Anton Baixeras l’any 1977. La versió que presenta el grup vila-secà es complementa amb peces musicals, que s’han integrat en l’acció i que ajuden a definir els personatges, els seus desitjos, interessos i ambicions. Les melodies són conegudes, però les lletres han estat confegides expressament per a l’ocasió per diversos components de la Tramoia, que s’han estrenat com a lletristes.