circdelacultura

CIRCDELACULTURA

Guia cultural per gaudir del temps lliure

Prova la nova Cerca ràpida

Població

Selecciona...

Categoria/es

Selecciona...

Quan

Avui
Demà
Cap de setmana

Extres

Recomanats
Gratis
Buscar
Tarragona
Reus
Aiguamúrcia
Alcover
Altafulla
Ascó
Calafell
Cambrils
Constantí
Creixell
El Catllar
El Lloar
El Morell
El Pla de Santa Maria
El Vendrell
Escaladei
Espluga de Francolí
Falset
Figuerola del Camp
La Bisbal de Falset
La Canonja
La Febró
La Morera del Montsant
La Pobla de Mafumet
La Selva del Camp
La Vilella Alta
Margalef
Miravet
Mont-ral
Mont-roig
Montblanc
Móra d'Ebre
Porrera
Riudecanyes
Salou
Serra d'Almos
Torredembarra
Valls
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
Vespella de Gaià
Vila-rodona
Vilabella
Vilallonga del Camp
Vilanova d'Escornalbou
FET
Esports
Jocs del Mediterrani Tarragona 2018
Música
Teatre
Activitats familiars
Gastronomia
Tradicions i festes
Literatura
Visites guiades
Fires
Cinema
Altres
Exposicions i museus
Llocs d'interès
Patrimoni

Les butaques del Teatre-Auditori del Morell es tenyeixen de violeta

Circdelacultura

dimarts 27 de febrer de 2018

Barbes de Balena va ser l’espectacle d’aquest cap de semana, centrat en la figura de la dona.[page1image2256]Les butaques del Teatre-Auditori del Morell es tenyeixen de violeta.
Fins a 180 persones van omplir el teatre morellenc davant d’una proposta fresca i reivindicativa.

Hi ha una norma no escrita que diu que el color de la lluita pels drets de les dones és el violeta. Una de les versions més acceptades vincula el violeta amb els fets succeïts a la fàbrica tèxtil Cotton New York el 1908, quan les treballadores es van declarar en vaga. L’amo de la companyia va acabar amb les mobilitzacions de la forma més dramàtica possible: va posar poc a l’edifici, fet que va provocar la mort de 142 dones que estaven tancades a la fàbrica. La llegenda explica que les teles eren de color violeta, heus ací el color característic de la lluita feminista. Barbes de Balena no tracta sobre la història de les treballadores de la fàbrica Cotton New York, però podria haver-ho fet perfectament.

El Teatre-Auditori del Morell es convertia aquest dissabte en la Catalunya del S.XX, tot presentant-nos la vida de Dolors Aleu i Riera (1857-1913), la primera dona de l’Estat espanyol en llicenciar-se en medicina i en exercir de metge. En un moment en què semblava impensable que una dona pogués llicenciar-se i molt menys exercir una professió considerada “masculina”, Dolors Aleu i Riera va obrir camí, no només amb el seu exemple, sinó també amb la seva tasca acadèmica. A la seva tesi doctoral, la doctora Aleu reclamava la desaparició de la cotilla de la indumentària femenina de l’època pels perjudicis que causava a la salut de la dona i feia una defensa aferrissada de la necessitat de l’educació de les dones.

La producció del Teatre Maldà va traslladar l’esperit d’aquesta època i la lluita d’aquesta dona sobre l’escenari del Morell. A les nou del vespre d’aquest passat dissabte es va presentar la que pot ésser considerada una joia, en tots els sentits, de la temporada hivern

i primavera 2018 del Teatre-Auditori. Text, escenografia, coreografia, vestuari, interpretació i música en directe... Tot, sota la magnífica direcció de Mònica Bofill i amb quatre actrius excel·lents: Ariadna Cabiró, Laura López, Anna Romaní i Núria Cuyàs que, curiosament, és la rebesnéta de la doctora Aleu i Riera. Barbes de Balena és un treball que ha demostrat, durant tota la seva trajectòria, que denúncia i bellesa no són incompatibles. I a jutjar pels aplaudiments, va ser quelcom que va saber ser apreciat per la totalitat del públic morellenc.

La feina de l’equip de Barbes de Balena, format íntegrament per dones, va sorgir de la necessitat de trobar respostes a un munt de preguntes i per això va caldre un ampli treball d’investigació. Què va significar la figura de la doctora Aleu? Com era la seva època? I què passa amb les nostres àvies, les nostres besàvies? Com va ser la seva vida? Com haurien volgut que fos? I nosaltres? Què tenim en comú amb elles? La doctora Aleu ja parlava de la necessitat de desterrar la cotilla al S.XX però, realment ho hem aconseguit al S.XXI? Si el públic morellenc, tant el femení com el masculí, va sortir del Teatre-Auditori fent-se alguna d’aquestes preguntes, voldrà dir que Barbes de Balena funciona i encara té molta feina a fer. Al Morell, a Nova York i a arreu on encara és necessari reivindicar la lluita violeta per a desencadenar-se de totes aquelles cotilles invisibles. 

Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí Tancar