Manel R. Granell (Tarraco Viva)
Aquí us deixem algunes de les nostres recomancions per aquest diumenge.
1. Com era Tàrraco? (10.15h) al Parc de Saavedra. Entrada 2€
Taller: Tarraco era, ni més ni menys que la capital de la província de la Hispania Citerior. En aquest taller podrem veure com estava construïda, com eren els carrers i les cases (les vil·les i les insulae ), les botigues o tabernae, les places, les fonts ... i també els grans edificis públics que la conformaven : el Circ, l’Amfiteatre, el Temple, la plaça del Fòrum Provincial, la del Fòrum de la Colònia .
2. August i el papir més antic de Roma (11.00h) a la Volta del Pallol. Gratuït
L'any 30 aC, Octavi, després de guanyar a Marc Antoni i Cleopatra a les aigües d'Actio, convertia Egipte en una província romana, governada pel seu amic Corneli Gal com a praefectus augustalis. Els veïns del sud de la nova província van intentar treure profit de l'inestable conjuntura política, el que motivà el desplaçament de Gal des de la alluernant Alexandria fins als confins de la baixa Nubia... Se'n va endur les seves tropes, naturalment, però també coses més personals, entre elles, un dels seus darrers poemes dedicats a la seva amant?
3. La cultura com a propaganda de la política d’August. (12.30h) a la Volta del Pallol (Gratuït)
Sense August, Virgili hauria escrit l’Eneida o Titus Livi hauria escrit Ad urbe condita o s'hauria erigit l'Ara Pacis o l'amfiteatre de Tarraco? I en cas que la resposta sigui “NO”, aquesta relació amb el poder polític treu valor literari a les obres? Una ciutat que aspiri a ser el centre del poder del món ha de tenir en justa correspondència un lideratge cultural? Es pot mantenir un imperi polític sense una cultura que el cohesioni? Com es recorden els períodes històrics de pau ?
La història ens ha respost aquestes preguntes segle rere segle. Podríem dir que els “productes culturals” han esdevingut productes propagandístics al llarg de la història. August se serveix de totes les arts per a perpetuar el seu poder i la seva memòria, engrandint-la, per prestigiar la identitat romana i estendre-la arreu, per a mantenir un imperi en pau i per a que els ciutadans lloessin i servissin a aquesta pau amb tots els honors que es mereix.
4. Taller-degustació de plats romans. (14h) als Jardins del Camp de Mart. 20€
Migdia : el taverner de la caupona a marxat a l’amfiteatre i no tornarà fins més tard. Però com ha deixa el menjar mig preparat entrarem a la seva culina i ens el farem nosaltres mateixos. Esperem que no tingui la barra de cobrar-nos el servei
5. Funus Augusti (18h) al Recinte Firal. Entrada 5€
Recreació històrica: August tenia els ulls i la boca tancada. Li tragueren l’anell amb el segell del dit. Tiberi, al ser el seu parent mes proper el va cridar pel seu nom i afegí : “vale” (adéu). Els esclaus de la funerària rentaren i perfumaren el cos. Se li col·locà una moneda als llavis per pagar el barquer que portaria l’esperit d’August per la llacuna Estigia fins l’inframón.
El funeral d’August es va fer de nit. Es formà una processó per a portar el cos des de la casa a la colina palatina fins el seu lloc de descans definitiu. Quasi tota Roma va sortir al carrer i les tropes protegien la ruta per assegurar l’ordre públic. La processó estava dirigida per un dominus funeris o mestre del funeral, ajudat per lictores vestits de negre. Al capdavant desfilaven trompetistes que tocaven musica fúnebre en honor del mort. L’ humor i el riure ajudaven a alliberar la pena. De vegades es contractaven una “troupe” de pallassos i mims als funerals. Anaven al darrera dels musics i els cantants i estaven encapçalats per un archimimus que imitava la manera de parlar i els gestos del mort.
Com la majoria de romans rics, August segurament alliberaria uns quants esclaus en el seu testament. Aquests eren els següents en la processó i portaven el barret de la llibertat especial dels lliberts (pileus). Després anava el fèretre, un sofà de marfil i or cobert amb una tela mortuòria porpra i daurada, sota la qual estava el cos d’August dins d’un taüt. Al damunt havia una efígie de cera abillada amb les robes triomfals. El fèretre estava acompanyat de dues estàtues del prínceps, una d’or i l’altre en la que apareixia pujat en un carruatge triomfal. També es portaven les imatges dels seus avantpassats destacats. La família vestida de dol caminava darrera el fèretre, entre elles Julia Augusta. Tot el Senat estava present, així com molts equites i la guàrdia pretoriana. Tothom que era algú estava present.
El seguici s’aturà al Forum, on Tiberi i el seu fill Drus, vestits de gris, pronunciaren elogis (laudatio funebris). Després la processó seguí per la porta triumphalis, fins arribar al mausoleu d’August al Camp de Mart, on tindria lloc el moment més àlgid de la cerimònia.
