Els 20 secrets que s'amaguen al Teatre Metropol de Tarragona
Proposat per:Mar Cirera
Josep Maria Jujol, un geni
Josep Maria Jujol i Gibert va néixer el 16 de setembre de 1879 a la Mitja Lluna de Tarragona, també anomenada Plaça de Prim al costat de l’església de Sant Joan de Tarragona i va morir a Barcelona el 1949 a l’edat de 70 anys.
Tarragona
Teatre MetropolCanelobres amb llaunes de conserva
Ens donen la benvinguda dos canelobres de Jujol que es van poder salvar de la capella del Sagrat Cor i que estan fets amb llaunes de conserva reciclades i estirades.
Tarragona
Teatre MetropolUn teatre sense llotges
Un teatre obrer sense llotges. El 1888 es crea el Patronat Obrer a Tarragona, una associació religiosa de l’Arquebisbat que es dedicava a ensenyar als treballadors a ser “millors” treballadors a través de la religió de la moral. El Patronat Obrer compra aquest espai i s'hi col·loca un petit teatret sense llotges.
Tarragona
Teatre MetropolGaudí, la primera opció
Gaudí, la primera opció. A principis de 1907 decideixen contruir un teatre i es posen amb contacte amb Gaudí perquè volen que el construeixi ell. Gaudí arriba a Tarragona amb el seu col·laborador, Josep Maria Jujol. En aquella època Gaudí tenia molta feina amb la Sagrada Família i recomana al Patronat Obrer que Jujol sigui l’encarregat de projectar el Teatre. El 1908 Jujol ideà el Teatre.
Tarragona
Teatre MetropolEntrem al teatre, una casa dins del mar
Un cop hem deixat enderrera el vestíbul entrem al món marí. A la dreta trobem uns grans finestrals que simbolitzen les onades. Si aixequem el cap veurem les bigues grogues invertides i la sorra.
Tarragona
Teatre MetropolUn teatre amb secrets religiosos
Jujol era un geni molt religiós, espiritual i asceta. S’imagina el teatre com un vaixell que va navegant fins a arribar a la platea, a la salvació. També trobem referències a Jesucrist, la Mare de Déu i al mar. Trobem un mosaic de color amb lletres gregues on llegim: Jesús Salvador.
Tarragona
Teatre MetropolDins del mar, el peix cristià
Baixem les escales i ens submergim sota terra. Jujol ens situa sota el mar i a l’últim graó trobem el peix, el símbol del Metropol, que fa referència als antics cristians com a seguidors de Crist. També trobem representat la lletra alfa i omega, el principi i el fi de totes les coses. I finalment, la lletra Emma incrustada dins de la lletra a, simbolitzant a Maria i a la maternitat.
Tarragona
Teatre MetropolSota les escales: l'abecedari, entre el mar i la terra
Si aixequem la vista, veurem a la part inferior de les escales l’abecedari. Una part de les escales és de color blanc i l’altra, de color blau fins a arribar a la lletra “Eme”, de Maria i de Maternitat, i segons anem pujant ens anem acostant a la salvació
Tarragona
Teatre MetropolFogueril amb ferros reciclats
L’escultura estava a dalt de tot, a la terrassa, i per conservar-la es va decidir entrar-la dins al Teatre. Simbolitza el foc i la llança que els soldats romans claven a Jesucrist.
Tarragona
Teatre MetropolAgulles de ganxet
Agulles gegants de ganxet a les baranes per fer les xarxes pescar.
Tarragona
Teatre MetropolGotes d'aigua
L’esclafit d’una gota d’aigua durant la pluja a la barana
Tarragona
Teatre MetropolEscultura de llum
Jujol era un mestre en totes les arts decoratives i era ambidextre, tenia la mateixa facilitat per escriure i per crear tant amb la dreta com amb l’esquerra, igual que molts genis.
Tarragona
Teatre MetropolIl·luminació natural
Ens hem d’imaginar un esclat de llum al Teatre, ja que la llum entrava a través dels grans finestrals amb vitralls de colors i també a través d’unes claraboies, que actualment no es coserven perquè es van perdre. Dalt del sostre hi havia una balconada i amb quatre cordes s’obrien les claraboies del sostre i s’il·luminava el teatre amb llum natural.
Tarragona
Teatre MetropolA dalt de tot, la garrafa invertida
Si des del jardí aixequem el cap o bé, si entrem a la terrassa veurem una gran bola, o el que és el mateix una garrafa de vidre invertida amb una corona d’espines que vol simbolitzar la fragilitat del món. Precisament per representar aquesta fragilitat Jujol utilitza un material fràgil, el vidre.
Tarragona
Teatre MetropolUn rat-penat al jardí
Un rat-penat al jardí. Dibuixos fets amb els dits amb jardí.
Tarragona
Teatre MetropolLes dues bombes
Durant la Guerra Civil van caure dues bombes al Teatre Metropol, una a la platea i l’altre a la part del pati que van malmetre els vitralls de colors, part de la platea i els dibuixos del pati.
Tarragona
Teatre MetropolLa 'bona moral' arriba al Teatre
Entre els anys quaranta i cinquanta l’Arquebisbat cedeix el Teatre a l’Associació Antics alumnes de La Salle i en temps de cardenal del Arquebisbe Benjamín de Arriba y Castro es va decidir augmentar l’alçada de les baranes amb guix per tal d’evitar “mirades indiscretes”. Cal recordar que en aquella època la moda estava evolucionant i les faldilles es començaven a escurçar.
Tarragona
Teatre MetropolEl Metròpoli
El Govern franquista canvia el nom del Teatre i des de l’any 41 al 45 es diu Metròpoli.
Tarragona
Teatre Metropol645 milions de pessetes
L’any 1990 un promotor privat compra el teatre amb la intenció de construir pisos i una galeria comercial per 140 milions de pessetes. Llavors el col·legi d’Arquitectes va iniciar una campanya amb l’objectiu de salvar el Teatre i aconsegueix que s’impliqui l’Ajuntament de Tarragona. El consistori compra el Metropol per 171 milions de pessetes. D’altra banda, les obres de rehabilitació del Metropol costen 474 milions, en total 645 milions de…
Tarragona
Teatre Metropol
