circdelacultura

CIRCDELACULTURA

Guia cultural per gaudir del temps lliure

Prova la nova Cerca ràpida

Població

Selecciona...

Categoria/es

Selecciona...

Quan

Avui
Demà
Cap de setmana

Extres

Recomanats
Gratis
Buscar
Tarragona
Reus
Aiguamúrcia
Alcover
Altafulla
Ascó
Banyoles
Calafell
Cambrils
Cardedeu
Constantí
Creixell
El Catllar
El Lloar
El Morell
El Pla de Santa Maria
El Vendrell
Escaladei
Espinelves
Espluga de Francolí
Falset
Figuerola del Camp
La Bisbal de Falset
La Canonja
La Febró
La Morera del Montsant
La Pobla de Mafumet
La Selva del Camp
La Vilella Alta
Margalef
Miravet
Mont-ral
Mont-roig
Montblanc
Móra d'Ebre
Olot
Porrera
Riudecanyes
Salou
Serra d'Almos
Torredembarra
Valls
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
Vespella de Gaià
Vic
Vila-rodona
Vilabella
Vilafranca del Penedès
Vilallonga del Camp
Vilanova d'Escornalbou
FET
Esports
Jocs del Mediterrani Tarragona 2018
Música
Teatre
Activitats familiars
Gastronomia
Tradicions i festes
Literatura
Visites guiades
Fires
Cinema
Altres
Exposicions i museus
Llocs d'interès
Patrimoni

Els 20 secrets que s'amaguen al Teatre Metropol de Tarragona

Proposat per:Mar Cirera

Entrem al Teatre Metropol de Tarragona per veure les últimes millores, les butaques noves, la il·luminació i el terra. Durant la visita redescobrim els secrets d’aquesta joia modernista i amb calma anem entrant dins de l’univers de Jujol, fins a quedar fascinats amb tot el que amaguen les seves parets. 
1

Josep Maria Jujol, un geni

Josep Maria Jujol i Gibert va néixer el 16 de setembre de 1879 a la Mitja Lluna de Tarragona, també anomenada Plaça de Prim al costat de l’església de Sant Joan de Tarragona i va morir a Barcelona el 1949 a l’edat de 70 anys. 

Tarragona

Teatre Metropol
Veure fitxa
2

Canelobres amb llaunes de conserva

Ens donen la benvinguda dos canelobres de Jujol  que es van poder salvar de la capella del Sagrat Cor i que estan fets amb llaunes de conserva reciclades i estirades. 

Tarragona

Teatre Metropol
Veure fitxa
3

Un teatre sense llotges

Un teatre obrer sense llotges. El 1888 es crea el Patronat Obrer a Tarragona, una associació religiosa de l’Arquebisbat que es dedicava a ensenyar als treballadors a ser “millors” treballadors a través de la religió de la moral. El Patronat Obrer compra aquest espai i s'hi col·loca un petit teatret sense llotges.

Tarragona

Teatre Metropol
Veure fitxa
4

Gaudí, la primera opció

Gaudí, la primera opció. A principis de 1907 decideixen contruir un teatre i es posen amb contacte amb Gaudí perquè volen que el construeixi ell. Gaudí arriba a Tarragona amb el seu col·laborador, Josep Maria Jujol. En aquella època Gaudí tenia molta feina amb la Sagrada Família i recomana al Patronat Obrer que Jujol sigui l’encarregat de projectar el Teatre. El 1908 Jujol ideà el Teatre. 

Tarragona

Teatre Metropol
Veure fitxa
5

Entrem al teatre, una casa dins del mar

Un cop hem deixat enderrera el vestíbul entrem al món marí. A la dreta trobem uns grans finestrals que simbolitzen les onades. Si aixequem el cap veurem les bigues grogues invertides i la sorra. 

Tarragona

Teatre Metropol
Veure fitxa
6

Un teatre amb secrets religiosos

Jujol era un geni molt religiós, espiritual i asceta. S’imagina el teatre com un vaixell que va navegant fins a arribar a la platea, a la salvació. També trobem referències a Jesucrist, la Mare de Déu i al mar. Trobem un mosaic de color amb lletres gregues on llegim: Jesús Salvador. 

Tarragona

Teatre Metropol
Veure fitxa
7

Dins del mar, el peix cristià

Baixem les escales i ens submergim sota terra. Jujol ens situa sota el mar i a l’últim graó trobem el peix, el símbol del Metropol, que fa referència als antics cristians com a seguidors de Crist. També trobem representat la lletra alfa i omega, el principi i el fi de totes les coses. I finalment, la lletra Emma incrustada dins de la lletra a, simbolitzant a Maria i a la maternitat. 

Tarragona

Teatre Metropol
Veure fitxa
8

Sota les escales: l'abecedari, entre el mar i la terra

Si aixequem la vista, veurem a la part inferior de les escales l’abecedari. Una part de les escales és de color blanc i l’altra, de color blau fins a arribar a la lletra “Eme”, de Maria i de Maternitat, i segons anem pujant ens anem acostant a la salvació

Tarragona

Teatre Metropol
Veure fitxa
9

Fogueril amb ferros reciclats

L’escultura estava a dalt de tot, a la terrassa, i per conservar-la es va decidir entrar-la dins al Teatre. Simbolitza el foc i la llança que els soldats romans claven a Jesucrist. 

Tarragona

Teatre Metropol
Veure fitxa
10

Agulles de ganxet

Agulles gegants de ganxet a les baranes per fer les xarxes pescar.

Tarragona

Teatre Metropol
Veure fitxa
11

Gotes d'aigua

L’esclafit d’una gota d’aigua durant la pluja a la barana

Tarragona

Teatre Metropol
Veure fitxa
12

L'ull de Déu

L’ull de Déu que ens vigila, a dalt de tot

Tarragona

Teatre Metropol
Veure fitxa
13

Escultura de llum

Jujol era un mestre en totes les arts decoratives i era ambidextre, tenia la mateixa facilitat per escriure i per crear tant amb la dreta com amb l’esquerra, igual que molts genis. 

Tarragona

Teatre Metropol
Veure fitxa
14

Il·luminació natural

Ens hem d’imaginar un esclat de llum al Teatre, ja que la llum entrava a través dels grans finestrals amb vitralls de colors i també a través d’unes claraboies, que actualment no es coserven perquè es van perdre. Dalt del sostre hi havia una balconada i amb quatre cordes s’obrien les claraboies del sostre i s’il·luminava el teatre amb llum natural. 

Tarragona

Teatre Metropol
Veure fitxa
15

A dalt de tot, la garrafa invertida

Si des del jardí aixequem el cap o bé, si entrem a la terrassa veurem una gran bola, o el que és el mateix una garrafa de vidre invertida amb una corona d’espines que vol simbolitzar la fragilitat del món. Precisament per representar aquesta fragilitat Jujol utilitza un material fràgil, el vidre.

Tarragona

Teatre Metropol
Veure fitxa
16

Un rat-penat al jardí

Un rat-penat al jardí. Dibuixos fets amb els dits amb jardí. 

Tarragona

Teatre Metropol
Veure fitxa
17

Les dues bombes

Durant la Guerra Civil van caure dues bombes al Teatre Metropol, una a la platea i l’altre a la part del pati que van malmetre els vitralls de colors, part de la platea i els dibuixos del pati. 

Tarragona

Teatre Metropol
Veure fitxa
18

La 'bona moral' arriba al Teatre

Entre els anys quaranta i cinquanta l’Arquebisbat cedeix el Teatre a l’Associació Antics alumnes de La Salle i en temps de cardenal del Arquebisbe Benjamín de Arriba y Castro es va decidir augmentar l’alçada de les baranes amb guix per tal d’evitar “mirades indiscretes”. Cal recordar que en aquella època la moda estava evolucionant i les faldilles es començaven a escurçar. 

Tarragona

Teatre Metropol
Veure fitxa
19

El Metròpoli

El Govern franquista canvia el nom del Teatre i des de l’any 41 al 45 es diu Metròpoli. 

Tarragona

Teatre Metropol
Veure fitxa
20

645 milions de pessetes

L’any 1990 un promotor privat compra el teatre amb la intenció de construir pisos i una galeria comercial per 140 milions de pessetes. Llavors el col·legi d’Arquitectes va iniciar una campanya amb l’objectiu de salvar el Teatre i aconsegueix que s’impliqui l’Ajuntament de Tarragona. El consistori compra el Metropol per 171 milions de pessetes. D’altra banda, les obres de rehabilitació del Metropol costen 474 milions, en total 645 milions de…

Tarragona

Teatre Metropol
Veure fitxa

Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí Tancar