circdelacultura

CIRCDELACULTURA

Guia cultural per gaudir del temps lliure

Prova la nova Cerca ràpida

Població

Selecciona...

Categoria/es

Selecciona...

Quan

Avui
Demà
Cap de setmana

Extres

Recomanats
Gratis
Buscar
Tarragona
Reus
Altafulla
Cambrils
Creixell
El Catllar
El Morell
El Pla de Santa Maria
El Vendrell
La Canonja
Montblanc
Móra d'Ebre
Querol
Salou
Valls
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
FET
Esports
Música
Teatre
Activitats familiars
Gastronomia
Tradicions i festes
Literatura
Visites guiades
Fires
Cinema
Altres
Exposicions i museus
Llocs d'interès
Patrimoni

8 rutes saludables a peu i en BTT pel Baix Gaià

Segur que aquests dies potser us sentiu una mica més pesats. Els àpats i l'excés de dolços durant aquests dies passen factura i per això us proposem un seguit de rutes que es poden fer tant a peu com en BTT i que us permetran conèixer i gaudir dels racons amb més encant del Baix Gaià. 

 

1. Torredembarra-Creixell: Primer tram de la Ronda Verda del Baix Gaià

creixell.cat

Un recorregut fàcil i planer, que s’inicia entre camps de conreu de secà, ideal per fer a finals d’hivern o a la primavera i que acaba amb el majestuós Castell de Creixell.

Descripció

Ideal per a fer amb BTT, pels més experimentats recomanem unir-lo amb el tram següent fins a Roda de Berà. Avança per pistes entre camps de conreus de secà, pràcticament sense desnivell ni complicacions tècniques.

Sortim de Torredembarra i de seguida ens endinsem en el paisatge d’ametllers, olivers i garrofers, que custodien tot el recorregut. Els marges de pedra seca, restaurats i mantinguts durant gairebé tot el camí, ens l’emmarquen traslladant-nos a èpoques antigues, on el temps es mesurava pel ritme de la natura i el treball pausat i artesanal de l’agricultura, modificava l’entorn, pedra a pedra, arbre a arbre, un paisatge que ha arribat fins avui, que encara es manté i podem gaudir durant aquesta passejada.

Al final de la ruta, Creixell ens ofereix majestuoses construccions en pedra que expliquen la història del poble, és un poble, que a part de la platja, té un bonic nucli antic amb encant i ben conservat.

Nota: aquesta ruta ha estat proposada i treballada per GEPEC.

 

2. Creixell-Roda de Berà: Castell, esglésies, màquia i geologia.

creixell.cat

Recorregut de curta durada i distància, per pista forestal en desús que comunicà històricament aquestes dues poblacions. Camins vorejats de marges de pedra, entre plantacions de garrofers i oliveres. 

Descripció

Ideal per a fer amb BTT, pels més experimentats recomanem unir-lo amb el tram anterior que ve de Torredembarra.

Sortim de Creixell després de fer una visita al majestuós Castell, l’Església de Sant Jaume i la Torre de Ca la Miquelina, donem una ullada al mirador, des d’on veiem el Mar mediterrani i sortim del poble donant la volta a l’església en direcció nord-est.

El recorregut avança per una pista forestal en males condicions i que ja no és transitada per vehicles de motor, circulem entre la màquia mediterrània i camps de garrofers. Aviat deixem la pista que segueix a mà esquerra cap a la urbanització La Coma i l’ermita de la Mare de Déu de Fàtima, nosaltres seguim recte per un sender i trobem un curiós aflorament geològic, que en èpoques de pluja forma una bassa als seus peus que pot acollir diferents espècies d’amfibis. Pocs metres més enllà el sender es converteix en una pista asfaltada que s’uneix amb l’una pista que va de Roda de Berà a la urbanització. Aquí el trànsit de vehicles pot ser més continu.

Seguim envoltats de camps de garrofers i oliveres. Creuem per un pont l’autopista AP-7 i arribem a la carretera de Roda de Berà a Bonastre que seguim en direcció a Roda i en pocs minuts per la primera entrada ens dirigim a l’església de Sant Bartomeu.

Nota: aquesta ruta ha estat proposada i treballada per GEPEC.

 

3. Calafell-Torredembarra: Seguint la Costa Mediterrània

creixell.cat

Aquesta es una ruta costera i per tant està sotmesa a canvis o modificacions derivades de la climatologia i els efectes del mar i/o els propis municipis sobre les platges; així dons al seguir aquesta ruta, mitjançant el track del GPS que s’adjunta, aquesta pot haver variat.

Descripció

Calafell és un municipi del Baix Penedès dins de la província de Tarragona i està format per tres nuclis principals, Calafell Poble, Calafell Platja i Segur de Calafell.

Al municipi s’hi poden trobar vestigis neolítics; el monument antic més important és la Ciutadella de les Toixineres Ibèrica, una fortalesa del segle VI aC (Calafell Platja); la Ciutadella va caure sota la conquesta romana, de la qual se’n conserva un important jaciment arqueològic a la zona del Vilarenc (Calafell Platja). Tal com avui es coneix, Calafell s’origina a l’edat mitjana, al turó on s’aixeca al Castell (Calafell Poble); aquesta fortalesa ja apareix documentada al segle XI.

Nota: aquesta ruta ha estat proposada i treballada per Ferran Solé.

Dades de la Ruta:

TIPUS DE RUTA: Ruta de Senderisme lineal

DIFICULTAT DEL RECORREGUT: Fàcil; el recorregut és totalment pla i a tocar de les platges

DISTÀNCIA RECORREGUDA: 15,95 Km

DURACIÓ DEL RECORREGUT: 4 hores i 13 minuts en total (3 hores i 24 minuts en moviment i 49 minuts aturat); 4,7 Km/h en moviment.

Recomanacions

Abans de començar la caminada, tenir clar quina mena de ruta es farà i que s’ajusti al nostre nivell i no sobreestimar les nostres capacitats; aquesta és una ruta fàcil, però cal tenir-ne alguna referència i com estem físicament per dur-la a terme; assegurar-se de portar el material indispensable i necessari per a realitzar la ruta i si pot ser un mapa, una brúixola i un GPS amb el track marcat que ens facilitarà el recorregut; menjar i aigua en quantitat suficient; protector solar i roba per a protegir-nos del sol i de les inclemències del temps; el dia abans cal informar-se de la predicció meteorològica; començar la ruta de bon matí, quan la fresca del dia és més agradable i sempre acompanyats de la llum del dia; durant la ruta, cal calcular el temps que puguen estar per fer-la en la seva totalitat, en funció de les nostres pròpies possibilitats i comptant amb la resta de les persones que ens poden acompanyar (parades per a descansar, menjar, fer fotos…); no fer la ruta en solitari si és possible; seguir sempre les senyals de la ruta (en aquest cas blanques i vermelles); emportar-se les deixalles per a dipositar-les posteriorment on correspongui; portar telèfon i recàrrega suficient; deixar dit a familiars i/o amics la ruta que farem

DESTACATS: Calafell, Sant Salvador (museu Pau Casals i Auditori), Coma-ruga, El Roc de Sant Gaietà i platges i cales al llarg del recorregut

PUNT DE SORTIDA: Avinguda Sant de Déu, cantonada amb el carrer Monturiol a Calafell

PUNT D’ARRIBADA: Passeig de Rafael Campalans, cantonada amb el Passeig del Mediterrani a Torredembarra, davant de la platja de la Paella

PUNT MÉS ALT: Al camí de Ronda, molt a prop de l’ermita de la Mare de Déu de Barà (15 metres)

PUNT MÉS BAIX: Diferents punts de la costa (0 metres)

4. Platja Llarga Roda als Muntanyans: Platjes verdes i espais naturals protegits

creixell.cat

Ruta que parteix de la plaja Llarga de Roda de Berá i arriva a Torredembarra, passant per el Port Romá i les zones de marismes i dunes de els Muntanyans i Creixell.  La tornada es fa per el cami de ronda de la platja.

Descripció

Comença el itinerari al túnel de entrada a la platja, cami dels campistes del Camping Estel. Al seu interior a mena de grafitti hi ha pintats llocs d’interes de Roda de Berà.

Ens trobarem amb zones dunars “Els Madalers” L’ecosistema dunar dels Madalers representa un dels darrers testimonis dels ambients litorals sorrencs de caire natural de les nostres costes, sent l’última representació dins el municipi de Roda de Berà.. Es tracta d’ambients que conformen paisatges altament representatius del nostre litoral primitiu, per tant, de com eren les nostres costes prèviament a que fossin intensament transformades pel desenvolupament urbanístic de les últimes dècades.

Port Roma, urbanització marítima del municipi del Creixell. També anomenat Murtra. Está creuat per el Torrent de Cal Setró que baixa de la Serra Llarga passant per Roda de Berà.

La Platja del Creixell, on també hi ha el Club Nàutic de El Creixell i zones de dunes, espai de platges verdes i parc natural protegit.

Muntanyans (Estany del Saler) i Platja espai natural de Torredembarra circumscrit a l’àrea protegida Platja de Torredembarra i Creixell, inclosa a la vegada en una platja de set quilòmetres de longitud compartida amb les poblacions de Creixell i Roda de Berà. El seu principal valor és el de conservar ecosistemes (dunes i maresmes sobretot) ja desapareguts a pràcticament tota la costa catalana. Platja de Torredembarra i Creixell, també conegut com Els Muntanyans-Gorg o els Salats i Muntanyans de Torredembarra i Creixell.

Nota: aquesta ruta ha estat proposada i treballada per Joan Blai.

 

5. Muntanyans i Creixell des del Roc de Sant Gaietà

creixell.cat

Camí de Ronda des de la Platja Llarga de Roda de Berà fins la Platja Costa Daurada del mateix poble i tornada, passant per Roc de Sant Gaietà. 
Excursió bonica i entretinguda pels paisatges i llocs preciosos així com per totes les parades d’artesans i de menjar que hi ha, tant a la Platja Llarga, com a la Platja de la Pelliceta com a la Platja Costa Daurada.

Descripció

Final/inici de la Platja Llarga de Roda de Berà

 

6. Ruta dels 12 Castells del Baix Gaià

creixell.cat

La ruta del castell del Baix Gaià passa per dotze castells situats al Baix Gaià amb una lleugera diferència de la pista oficial entre Vespella de Gaià i Renau que el converteix en un sender circular.

La pista es pot iniciar o finalitzar en qualsevol punt i està marcada per senyals verticals aprovades, que es troben al llarg de la ruta. En el punt inicial o final, trobarà el mapa de ruta complet.

Descripció

1. Castell de Creixell

El topònim Creixell va aparèixer l’any 1083 quan Philippe, el rei de França, va nomenar a Artal Gilmundo governador del castell de Creixell.
La carta de la ciutat va ser concedida en 1190 pel bisbe de Barcelona, ??Ramon de Castellvell. El vestigi més antic que queda d’aquesta fortalesa medieval és el seu talús de pedra dels segles XI i XII. L’antiga presó del segle XIV i el celler del segle XVI són també dignes de menció.

Ha estat alterat moltes vegades i ha guanyat reconeixement com un lloc de Patrimoni Cultural Nacional. L’interior del castell està actualment equipat com un habitatge privat.

2. Castell de la Pobla de Montornès

En 1066, el Comte de Barcelona va atorgar el senyoriu Ramon de Transunyer de Puigperdiguers (Montornès). El castell, però, no es va completar fins 1099. Més tard es va convertir en propietat del Monestir de Santes Creus i al segle 18 les terres van ser venudes als propietaris de la ciutat fins que el castell va ser expropiat per les lleis Mendizabal.

El que queda del castell avui inclou una torre orientada a l’oest i un gran mur de contenció al voltant de la plaça del mercat circular davant del Hermitage, que va ser construït al voltant de 1785. La imatge de la Mare de Déu de Montornès és una talla d’alabastre del segle 16 – segle 17.

3.Castell de Nou de Gaià

El castell va començar com una torre del segle XI que ja no existeix, i les extensions posteriors van portar a la seva transformació en un castell amb un recinte emmurallat. No va ser fins al segle XVII que es van dur a terme les extenses modificacions arquitectòniques que encara es poden veure avui en dia. El castell de Nou de Gaià, que s’assembla més a una casa pairal que a un castell medieval, ha tingut una llarga evolució arquitectònica des del segle XI fins a l’actualitat. La primera referència és de l’any 1011, i més tard, l’any 1023 el comte Ramon Berenguer el va assignar al llinatge Claramut.

Al segle XIX es va convertir en la llar ancestral del Baró de Quatre Torres fins a la Guerra Civil (1936-1939). Carles Morenes i Carvajal, vescomte de Alesson, va néixer en aquest castell. L’últim propietari, el Capità General de les Illes Balears, el va entregar al consell municipal el 1982.

4.Castell de Vespella

Són els aquesta secció del sender no segueix la ruta oficial a través del Catllar, sinó una més curta directament des Vespella a Renau:

En el punt de ruta “03RiverCrossing” es creua el riu Gaià. El 30 de desembre va ser molt fàcil fer-ho ja que tenia un màxim de 20 cm de profunditat i no més de 2 metres de llarg per creuar-(aigua molt clara i sòl pedregós). Prengui pantalons llargs prop del riu perquè hi ha algunes esbarzers espinoses.

Situada al cim d’un turó prop de l’església de Sant Miquel, la primera evidència del castell data del segle XII, però es creu que va ser construïda al segle XI. El recinte de base rectangular va ser defensat en l’extrem nord per una torre circular i les parets encara són traçables en l’actualitat. El topònim Vespella va aparèixer per primera vegada en 1167 amb la repoblació de Ponç a Far. Des del segle XIII en endavant va ser propietat de diversos senyorius, com el Montolius, el Queralts, la ciutat de Barcelona i els Icarts de Torredembarra. Durant les guerres carlines va servir com a camp de batalla entre les tropes del comando Canaster i els Miquelets d’Altafulla i Torredembarra.

5.Castell de Renau

Renau va ser colonitzat a mitjan segle XII i va romandre com a propietat dels senyors del Catllar fins al segle XIV, quan va passar a mans de la família Montoliu, que va expandir el seu territori al llarg del segle XV. L’any 1685, van vendre la propietat a Francesc Perelló. L’any 1727, la Baronia de Renau va ser controlada per l’Orde Hospitalari fins a l’abolició dels senyorius al segle XIX. Les restes del castell feudal de Renau van ser demolits el 1876 per construir l’església. En Renau, el terme “castell” sol entendre com una “casa pairal” en lloc d’un castell feudal.

6.Castell de Catllar

El castell de Catllar va ser construït sobre les restes d’una ciutat fortificada que data de l’Edat del Ferro (segle VII aC – segle V dC) en un turó que domina un dels meandres del riu Gaia. Data de principis del segle XI, una època en què el riu servia de frontera entre les comarques catalanes i el regne d’Al-Andalus. L’estructura actual és el resultat d’una expansió de la paret i la torre originals que van veure edificis afegits principalment entre els segles XIII i XVI; el castell va experimentar la seva expansió més notable en l’últim d’aquests segles, que el va formar com un local de base triangular amb un fossat, un perímetre emmurallat amb dues torres a la façana principal i els edificis interiors organitzats al voltant d’un pati.

7.Castell de Riera de Gaià

El castell de Montoliu és conegut com Castellot o Castell de Santa Margarida. Estratègicament posicionat a Riera de Gaià, va aparèixer per primera vegada en l’any 1060 amb el nom de Castell d’Ullastrell. El seu nom més tard es va canviar al Castell de Montoliu i així es va cridar fins al 15 segle quan es converteixi en la propietat de Joan de Buixadors. Enderrocat durant la Guerra de la Independència, el que es pot identificar a partir de la seva estructura inclou la torre circular dels segles XI i XII, un edifici rectangular de dos pisos amb volta apuntada que es va construir a les parets entre els segles XIII i XIII . Segle XIV i l’ample fossat, excavat a la roca i que ara està cobert de vegetació.

8.Castell de Ferran

La referència al castell de Ferran es fa en l’any 1197 en la voluntat de Guillem de Granada. Esmentat en els documents del rei Jaume I (Jaume I el Conqueridor), va pertànyer a l’arquebisbe de Tarragona al segle XIV i l’any 1340 es van documentar disturbis, la causa va ser l’oposició dels habitants de Ferran a un impost de guerra presentat per el Rei Pere “el Cerimoniós”. El castell va començar com una torre del segle XI que ja no existeix, i les extensions posteriors van portar a la seva transformació en un castell amb un recinte emmurallat. No va ser fins al segle XVII que es van dur a terme les extenses modificacions arquitectòniques que encara es poden veure avui en dia.

9.Castell de Tamarit

El castell de Tamarit està situat en un turó, el que li dóna un aspecte imponent i defensiu. L’edifici central original del segle XI va ser danyat durant la revolta catalana. Més tard, el rei Pere IV, conegut com el Rei Pere “el Cerimoniós”, va ordenar que es tanqués i es pot rastrejar el recinte emmurallat que va patir canvis en els segles posteriors. Les seves característiques més notables inclouen la torre quadrada al costat de l’església romànica de Santa Maria amb el seu campanar de cadireta. Davant del recinte emmurallat es troba una torre de vigilància que va ser construïda per defensar-se contra els freqüents atacs de corsaris que van afectar la costa durant tot el segle XVI.

10.Castell d’Altafulla

El castell d’Altafulla s’esmenta per primera vegada en 1059 i la parròquia s’esmenta per primera vegada en la butlla papal de 1194. L’edifici actual, que data del segle XVII i està adossat als murs de Vila Closa, té una base de forma irregular. El parapet de merlets i merlets li dóna l’aparença d’una fortificació. L’estil dominant del Renaixement és evident en les portes i finestres. Va servir com una caserna per a la milícia d’Altafulla a la primera de les guerres carlines, i va ser un refugi per a les tropes i els soldats durant la Guerra Civil (1936-1939). Avui dia és propietat privada i no està oberta per a visites públiques.

11.Castell de Torredembarra

Des del segle XVI en endavant, el Castel Nou de Torredembarra va ser propietat del llinatge de la família Icart, el membre més notable va ser Lluís d’Icart, general alcalde de Catalunya i senyor del Castel Nuovo de Nàpols. Va ser aquesta família noble la que va construir l’únic castell renaixentista de nou pisos que hi ha a Catalunya, servint com la seva residència principal fins a l’any 1663. Al segle XIX, Josep Safont va comprar el castell i va ser utilitzat com fortalesa durant les guerres carlines, amb una batalla entre carlins i liberals que va tenir lloc allí el 15 d’abril de 1874. la ciutat va obtenir la propietat de la mateixa en la dècada de 1980 i es va convertir en les oficines de l’Ajuntament en l’any 2000.

12.Castell de Clarà

El nom del lloc Clarà s’esmenta per primera vegada en 1057 quan Ramon Berenguer va donar un “quadra” per crear una unitat de defensa i cultiu.

En 1206 es van confirmar els límits territorials que el separen del municipi de Torredembarra.

El castell de Clarà va ser construït en els segles XV i XVI al cim de l’antic castell medieval. L’edifici va jugar un paper important en el segle XV a la guerra entre el rei Joan II i la Generalitat. Va ser restaurat a mitjans del segle XX. El castell de Clarà també és conegut pel topònim local Xeco.

Nota: aquesta ruta ha estat proposada i treballada per J.

 

7. Del Vendrell (via verda) a Creixell

creixell.cat

Aquest tram és complicat per navegar. La via principal, la N-340 aclapara els millors passos per a circular. Com que no està habilitada per anar en bicicleta no ens queda altre remei que tirar de camins rurals. Prendrem moltes interseccions i travessarem molts nuclis, que si bé no estan preparats per la bici son prou segurs.

Descripció

El tram comença a la meitat de la via verda de El Vendrell. Hi ha un encreuament amb un arbre i un banc on farem un tirabuixò per a passar per sota les vies del tren. 
El pas soterrat pot estar inundat, aneu en compte.
Deixem el camí asfaltat en aquest encreuament i torçem a l’esquerra direcció Sud.
Ara circulem per una pista de terra entre vinyes i oliveres que ens permet travessar la C-32 sota un pont.
Passem pel costat d’una pista de kàrting. Més endavant travessem el barri de La Creu pel carrer Enllaç. En quest punt esteu molt a prop de l’estació de tren de Sant Vicenç de Calders.
Sortint del barri de La Creu pel carrer Enllaç, trobarem una carretera asfaltada secundària.
Porta pòc trànsit i només és utilitzat per els pocs residents i estiuejants de la zona.
A més, hi ha punts com aquest túnel que eviten que els cotxes agafin grans velocitats. Per cert, aquí teniu prioritat de pas segons la senyalització.
Aquesta carretera es troba amb la N-340. En aquest punt, girem a la dreta per travessar-la sota d’aquest pont.
Llavors seguim el camí de Les Pedreres. És una pista rural asfaltada que primer passa per una urbanització abandonada. Més tard travessa el tren en aquest pont.
Deixem el camí de Les Pedreres en aquest punt de la foto. Aquí seguirem ara la línia d’un trasvassament d’aigua. És una via de manteniment. L'asfalt va ser tallat i tornat a posar (en un color més clar) quan s’hi van posar les canonades.
Seguir el trasvassament no és fàcil. Les canonades admeten més pendents que els cotxes i a més no hi ha necessitat de mantenir el camí net i llis.
Baixem pel carrer Cònsul Sura fins al carrer Les Planes, que de fet és un camí rural asfaltat.
A partir d’ara, el track té continus canvis de direcció. Per no fer pesada la descripció podeu veure a la imatge per on va el tram. Seguiu el track fins arribar a Creixell.
Amb això arribariem a Creixell, a l'avinguda Catalunya, que és també la carretera TP-2112.

Nota: aquesta ruta ha estat proposada i treballada per CycloCat.

 

8. Creixell - Altafulla

creixell.cat

Aquí tenim un altre tram de navegació complicada. Encara que aquí intentem detallar al màxim el camí, sempre recomanem untilitzar un navegador GPS.

Mica en mica anem deixant enrera les vinyes del Penedès i ens endinsem al Camp de Tarragona. Les Vinyes canvien per oliveres i avellaners. La ruta passa més a prop de la costa i tornem a veure el mar. Continuem evitant la N-340 utilitzant urbanitzacions i camins rurals asfaltats rústicament.

Descripció

El tram comença a Creixell. Seguim l’avinguda Mediterrània, que va paral·lela a la N-340. Després busquem continuïtat amb la avinguda de l’Oceà Atlàntic.

Sortim de Creixell per la mateixa avinguda que ara es transforma en camí rural asfaltat.
Passem la N-340 per sota un pont i al cap d’uns metres ja estem a les afores de Clarà. Llavors prenem el carrer dels Caus (camí de la dreta a la imatge) per a donar la volta per fora de Clarà.
Seguint pel carrer dels Caus, trobarem la carretera T-210. Podem evitar travessarla a nivell utilitzant un petit túnel a l’esquerra.
Seguim per carrer dels Caus i travessem el cami del Moro, que ens permetria arribar també de manera segura a Clarà. Aquest camins son realment poc utilitzats i circular-hi en bicicleta és un plaer.
A cert punt, el carrer dels Caus gira 90 graus a l’esquerra, no us despisteu. Ara baixarem i entrarem al nucli urbà de Torredembarra.
Proposem seguir la avinguda Sant Jordi per creuar Torredembarra. Ens trobarem la carretera T-214, que haurem de remuntar per uns metres.
Llavors deixem la carretera T-214 i prenem direcció Oest, cap a un centre d’equitació. Hi ha uns murals ben curiosos…
Seguim el camí rural dels murals fins a la cruïlla de l’imatge i girem a l’esquerra direcció Sud-Oest pel camí de l’Oliverot cap a Altafulla.
El camí de l’Oliverot és poc transitat. Els portarà directes a Altafulla per la zona de l’escola El Roquissar i el camp de futbol.
Proposem la següent ruta per travessar Altafulla. Té cert desnivell, prepareu-vos.
I acabem el tram en aquest punt d’Altafulla. Si mirem en direcció del carrer de l’Ermita intuirem la silueta del castell d’Altafulla.

Nota: aquesta ruta ha estat proposada i treballada per CycloCat.

 

10 llocs per anar a berenar amb nens a prop de Tarragona

Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí Tancar