Segur que molts de vosaltres heu fet algun tram del Camino de Santiago. N'hi ha que fins i tot haureu fet complet el Camino Francés, el més popular i concorregut. Igual que la dita que diu que tots els camins porten a Roma, molts camins també porten a Santiago de Compostela, i des de les comarques de Tarragona també. Us proposem que feu el Camí Xacobeu de l'Ebre, que arrenca al mateix cor del Delta i recorre la Vall de l'Ebre fins a l'Aragó.
Són 5 etapes, amb sortida a Deltebre i arribada a Fabara, ja a la comarca del Baix Aragó, amb un recorregut d'uns 120 quilòmetres entre camps d'arrossars, els canals de l'Ebre, el mateix riu, la Via Verda, camps d'oliveres i tot un seguit de paratges naturals d'extraordinària bellesa i enmig d'un ambient de relax i de tranquil·litat.
A diferència del Camino Francés, en aquest tram català del Camino, els albergs són escassos; i per aquest motiu us aconsellem que mireu bé on allotjar-vos després de cada etapa. Així que ja ho sabeu, calceu-vos bé i comenceu l'aventura. Som-hi.
El Camí Català connecta amb l'Aragó, on enllaça amb el Camino Aragonès, per després incorporar-se al Francés, el més popular.
Les cinc etapes del Camino de Santiago a la vora de l'Ebre
Etapa 1: Deltebre- Sant Carles de la Ràpita (21 km)
Foto: turismodelebro.es
El camí Xacobeu de l'Ebre comença al Delta de l'Ebre; en concret a Deltebre, el municipi que formen els nuclis de La Cava i Jesús i Maria. De fet, es podria començar uns 15 km abans, just a la mateixa desembocadura del riu, a l'anomenat Cap de Tortosa; i des d'allí emprendre ruta cap al poble de Deltebre, tot i que l'etapa acabaria tenint 36 km i recomanem fer-la en dos dies.
Des de Deltebre, creuem l'Ebre per un pont construït el 2010 per entrar a Sant Jaume d'Enveja. Sortim d'aquesta última població pel seu carrer principal, deixem el cementiri a mà dreta i continuem recte per la carretera TV-3404. A 3,5 km aquesta via acaba en una altra (TV-3405), que seguim a la dreta, creuant una sèquia. En poc més d'1 km girem a l'esquerra per una pista asfaltada, on caminarem envoltats d'extensos camps d'arròs; els quals, depenent de l'època del'any estaran anegats, verds o secs.
Quan s'acaba la pista asfaltada continuem a mà dreta fins arribar a Poble Nou del Delta (km 12,5) ; una antiga colònia reconvertida en destí d'estiueig i seguim per la mateixa carretera TV-3405. Deixarem a mà dreta la llacuna de l'Encanyissada i entrarem a la Ràpita per la zona del Port.
Dificultat: baixa
Durada: 5 hores
Des de Deltebre, creuem l'Ebre per un pont construït el 2010 per entrar a Sant Jaume d'Enveja. Sortim d'aquesta última població pel seu carrer principal, deixem el cementiri a mà dreta i continuem recte per la carretera TV-3404. A 3,5 km aquesta via acaba en una altra (TV-3405), que seguim a la dreta, creuant una sèquia. En poc més d'1 km girem a l'esquerra per una pista asfaltada, on caminarem envoltats d'extensos camps d'arròs; els quals, depenent de l'època del'any estaran anegats, verds o secs.
Quan s'acaba la pista asfaltada continuem a mà dreta fins arribar a Poble Nou del Delta (km 12,5) ; una antiga colònia reconvertida en destí d'estiueig i seguim per la mateixa carretera TV-3405. Deixarem a mà dreta la llacuna de l'Encanyissada i entrarem a la Ràpita per la zona del Port.
Dificultat: baixa
Durada: 5 hores
Etapa 2: Sant Carles de la Ràpita - Tortosa (28 km)
Arribada a Amposta. Foto: Gronze.com
Etapa també absolutament plana en la qual gairebé tot el recorregut transcorre al costat d'un canal. Sortim de La Ràpita per on vam entrar, és a dir, el Port, i immediatament agafem la pista de terra que avança en paral·lel al Canal de la Ràpita, que mantenim a mà dreta.
No deixem el camí i, poc abans d'arribar a Amposta, ens surt al pas l'N-340, que ens obligarà a agafar un camí a la dreta per anar a buscar el viaducte i així passar per sota de la carretera. Entrem a Amposta (11, 5 km) seguint el Canal de la Dreta de l'Ebre.
Deixem Amposta i agafem la carretera en direcció a Tortosa, però per poca estona; ja que a l'altura d'una benzinera, tornem a agafar el camí de servei del Canal de la Dreta de l'Ebre, i que no deixarem fins a l'entrada de Tortosa. Travessarem el poble de Vinallop, poble sense serveis, sense deixar el canal. Passats 2,3 km de Vinallop arribem a la cruïlla amb la carretera C-12. La creuem, amb molta precaució, i seguim 1,8 km més al costat del canal, fins a l'entrada de la Raval de Crist; una pedania del municipi de Roquetes.
Aquí deixem el canal i agafarem la carretera que passa sobre el canal a mà dreta. Finalment, creuem l'Ebre pel Pont de el Mil·lenari i haurem arribat a Tortosa.
Dificultat: baixa
Durada: 6h aprox
No deixem el camí i, poc abans d'arribar a Amposta, ens surt al pas l'N-340, que ens obligarà a agafar un camí a la dreta per anar a buscar el viaducte i així passar per sota de la carretera. Entrem a Amposta (11, 5 km) seguint el Canal de la Dreta de l'Ebre.
Deixem Amposta i agafem la carretera en direcció a Tortosa, però per poca estona; ja que a l'altura d'una benzinera, tornem a agafar el camí de servei del Canal de la Dreta de l'Ebre, i que no deixarem fins a l'entrada de Tortosa. Travessarem el poble de Vinallop, poble sense serveis, sense deixar el canal. Passats 2,3 km de Vinallop arribem a la cruïlla amb la carretera C-12. La creuem, amb molta precaució, i seguim 1,8 km més al costat del canal, fins a l'entrada de la Raval de Crist; una pedania del municipi de Roquetes.
Aquí deixem el canal i agafarem la carretera que passa sobre el canal a mà dreta. Finalment, creuem l'Ebre pel Pont de el Mil·lenari i haurem arribat a Tortosa.
Dificultat: baixa
Durada: 6h aprox
Etapa 3: Tortosa - Xerta (14,5 km)
Via Verda, entre Xerta i Aldover. Foto: estaciodexerta.cat
Després dels gairebé 30 quilòmetres del dia anterior, aquesta etapa també és plana, és la meitat de curta i, a més, té l'alicient que començarem a gaudir de la Via Verda.
Sortim de Tortosa, tornant a creuar l'Ebre, ara pel pont que hi ha al costat del controvertit monument franquista als caiguts durant la Batalla de l'Ebre, en direcció a Roquetes.
Un cop creuat el riu, arribem a l'avinguda Colom, i la seguim recta fins al final, després girarem cap a l'avinguda Marcel·lí Domingo, a la recerca de la rotonda coneguda com a 'Quatre Camins', des d'on agafarem la carretera C-12 camí fins a Jesús ; una pedania de Tortosa.
Un cop arribats a Jesús (3,1 km), creuem els carrers Daniel Mangrané i l'avinguda Molins d'en Compte i connectarem a la Via Verda, una antiga ruta ferroviària reconvertida en via verda. Abans d'arribar a Xerta passarem per Aldover, on trobarem diferents serveis, i al cap d'uns 7 quilòmetres arribarem al nostre destí: Xerta.
Dificultat: baixa
Durada: 3h 15 min
Etapa 4: Xerta - Gandesa (27 km)
Via Verda, de camí cap a la Fontcalda. Foto: circdelacultura.com
Arribem a l'etapa més dura i amb el desnivell més important de tot el Camí de l'Ebre. La comencem a l'antiga estació de ferrocarril de Xerta, on tornarem a agafar la Via Verda i no la deixarem fins al Santuari de la Fontcalda (18 km). Durant aquest tram de Via Verda, contemplarem paisatges d'una extraordinària bellesa, creuarem túnels i passarem per damunt del riu Canaletes.
Durant aquesta etapa perdrem de vista l'Ebre i no el recuperarem fins a Casp, a l'Aragó, ja que el riu dóna una gran volta cap a l'est per Móra d'Ebre i Mequinensa i que el camí Català esquiva. A poc a poc, d'una manera gairebé imperceptible pels caminants, anirem guanyant altitud.
Abans d'arribar a la Fontcalda passem per les antigues estacions de Benifallet i de Pinell de l'Brai. Més endavant ja arribem a l'esmentada Fontcalda, on el Camí Català i la Via Verda se separen.
La Fontcalda és un lloc bucòlic, molt freqüentat els dies festius pels vilatans. Hi ha el santuari, un bar-restaurant (obert a l'estiu i els caps de setmana) i una zona de pícnic.
Sortim de la Fontcalda per un camí abrupte, seguint el riu Canaletes. Poc després deixem el riu i cal estar pendents de la senyalització, ja que el Camí Català no compta, ni de bon tros, amb tanta senayalítica com el Camino Francés o d'altres. Un cop deixem el riu Canaletes, agafarem un sender a mà dreta en pujada, voregem per una pista una gran casa de camp i arribarem al monument dedicat als pelegrins de Rafael Esteruelas. Es tracta d'una gran silueta metàl·lica de dos peus, inspirada en una pintura d'Antoni Tàpies.
Deixem enrere el monument i seguim la mateixa pista boscosa, per la vall del Frare. És un tram dur, sobretot en dies calorosos, molt solitari i amb extenses vistes a la vall. Deixem a la dreta una formació rocosa coneguda com Bordó de la Pelegrina, i una mica més endavant, arribem a la collada d'en Torner, on prenem contacte amb la carretera de la Fontcalda i que alhora és el punt més elevat de tot el Camí de l'Ebre, amb 475 m per damunt del nivell del mar.
Seguim la carretera a mà esquerra gairebé 2 km, fins a girar, un altre cop a l'esquerra, i continuar per diferents camins de terra, amb algunes pujades i baixades, en paral·lel a la carretera C-43 que ens conduïrà fins a Gandesa per una pista de terra en suau descens.
Dificultat: Alta
Durada: 6 hores aprox
Durant aquesta etapa perdrem de vista l'Ebre i no el recuperarem fins a Casp, a l'Aragó, ja que el riu dóna una gran volta cap a l'est per Móra d'Ebre i Mequinensa i que el camí Català esquiva. A poc a poc, d'una manera gairebé imperceptible pels caminants, anirem guanyant altitud.
Abans d'arribar a la Fontcalda passem per les antigues estacions de Benifallet i de Pinell de l'Brai. Més endavant ja arribem a l'esmentada Fontcalda, on el Camí Català i la Via Verda se separen.
La Fontcalda és un lloc bucòlic, molt freqüentat els dies festius pels vilatans. Hi ha el santuari, un bar-restaurant (obert a l'estiu i els caps de setmana) i una zona de pícnic.
Sortim de la Fontcalda per un camí abrupte, seguint el riu Canaletes. Poc després deixem el riu i cal estar pendents de la senyalització, ja que el Camí Català no compta, ni de bon tros, amb tanta senayalítica com el Camino Francés o d'altres. Un cop deixem el riu Canaletes, agafarem un sender a mà dreta en pujada, voregem per una pista una gran casa de camp i arribarem al monument dedicat als pelegrins de Rafael Esteruelas. Es tracta d'una gran silueta metàl·lica de dos peus, inspirada en una pintura d'Antoni Tàpies.
Deixem enrere el monument i seguim la mateixa pista boscosa, per la vall del Frare. És un tram dur, sobretot en dies calorosos, molt solitari i amb extenses vistes a la vall. Deixem a la dreta una formació rocosa coneguda com Bordó de la Pelegrina, i una mica més endavant, arribem a la collada d'en Torner, on prenem contacte amb la carretera de la Fontcalda i que alhora és el punt més elevat de tot el Camí de l'Ebre, amb 475 m per damunt del nivell del mar.
Seguim la carretera a mà esquerra gairebé 2 km, fins a girar, un altre cop a l'esquerra, i continuar per diferents camins de terra, amb algunes pujades i baixades, en paral·lel a la carretera C-43 que ens conduïrà fins a Gandesa per una pista de terra en suau descens.
Dificultat: Alta
Durada: 6 hores aprox
Etapa 5: Gandesa - Fabara (30 km)
Ruta entre camps d'oliveres, entre Gandesa i Fabara. Foto: gronze.com
Arribem a l'última etapa que transcorre per terres tarragonines. El recorregut és llarg, i amb desnivells suaus però freqüents. Sortim de Gandesa per la carretera N-420 i, a la sortida de la població, la creuem per sota. Seguim una pista asfaltada mantenint a mà esquerra la N-420, carretera de la qual ens anem allunyant a poc a poc.
Aquesta mateixa pista asfaltada, que ja ens portarà fins a Batea, creua sinuosament, amb desnivells suaus, boscos de pins i camps de conreu d'arbres fruiters, vinyes i cereals.
Entrem a Batea per la carretera C-221 i en sortim per la carretera de Nonasp (T-723) que és la continuació de l'avinguda d'Aragó i que voreja el poble per la part baixa. A 1,5 km seguint aquesta carretera arribem a una rotonda i continuem recte per la mateixa carretera 1,4 km més, fins arribar a un bonic creuer conegut com la Creu de la Vall (o Creu Coberta), destruït durant la Guerra Civil i avui completament restaurat.
Aquí deixem la carretera i seguim la pista de terra a mà esquerra, en pujada. A 1,9 km seguim una pista a la dreta i 400 m després, abans d'un mas, una altra a l'esquerra. La anem seguint més de 4 km fins a una cruïlla de camins on hi ha un panell informatiu de la Generalitat: aquí abandonem Catalunya i entrem a l'Aragó. Seguim en baixada per una bona pista de terra i creuem el riu Algars per un petit tram d'asfalt.
Ens queden 5 km de suau pujada per pista, sense pèrdua possible, fins a Fabara, a través d'un terreny amb abundants plantacions d'arbres fruiters.
Dificultat: Mitjana
Durada: 6 h 45 min aprox
Aquesta mateixa pista asfaltada, que ja ens portarà fins a Batea, creua sinuosament, amb desnivells suaus, boscos de pins i camps de conreu d'arbres fruiters, vinyes i cereals.
Entrem a Batea per la carretera C-221 i en sortim per la carretera de Nonasp (T-723) que és la continuació de l'avinguda d'Aragó i que voreja el poble per la part baixa. A 1,5 km seguint aquesta carretera arribem a una rotonda i continuem recte per la mateixa carretera 1,4 km més, fins arribar a un bonic creuer conegut com la Creu de la Vall (o Creu Coberta), destruït durant la Guerra Civil i avui completament restaurat.
Aquí deixem la carretera i seguim la pista de terra a mà esquerra, en pujada. A 1,9 km seguim una pista a la dreta i 400 m després, abans d'un mas, una altra a l'esquerra. La anem seguint més de 4 km fins a una cruïlla de camins on hi ha un panell informatiu de la Generalitat: aquí abandonem Catalunya i entrem a l'Aragó. Seguim en baixada per una bona pista de terra i creuem el riu Algars per un petit tram d'asfalt.
Ens queden 5 km de suau pujada per pista, sense pèrdua possible, fins a Fabara, a través d'un terreny amb abundants plantacions d'arbres fruiters.
Dificultat: Mitjana
Durada: 6 h 45 min aprox
