Llegendes de Tarragona per explicar a la sobretaula de Nadal
Arriba Nadal, Sant Esteve i ens esperen dies de sobretaules molt llargues carregades de bon menjar, bon vi i dolços per donar i vendre. És, doncs, un bon moment per recordar algunes llegendes de Tarragona per explicar-les a la família i als amics entre torró i torró.
1. La llegenda de la bufetada de Santa Tecla
Com totes les llegendes, alguns pensen que és una fantasia inventada i altres creuen que amaga una història verdadera. (Vosaltres mateixos :))
Ens remuntem a l'any 1941, quan els francesos posaran setge a Tarragona. El general francès De la Motte assetjà Tarragona o Enrich de Leordes, comandant de la flota francesa, l'assetjà per mar.
Els tarragonins es van veure perduts i acudiren a Santa Tecla demanant-li la seva protecció. Segons explica la tradició, la Santa els la concedí, fent retrocedir les naus, amb les seves tropes, mar endins.
Però la llegenda no acaba pas aquí. Quatre anys més tard els francesos van tornar amb un altre atac més fort, més ferotge que l'anterior. Posaren setge a Tarragona, bombardejant-la per mar i per terra. Els tarragonins van anar novament a implorar la protecció de la Santa i quan els assetjadors es llençaren a l'assalt de l'escletxa que havien obert a canonades, motivats pel seu capità va tenir lloc un fet que els va deixar ben sorpresos: el capità es va veure empès mur avall per una mà invisible. Allí va aparèixer Santa Tecla, que com una sentinella més, guardava els murs de la ciutat. La llegenda explica que el capità francès no s'esporugí, i va tornar amb més ràbia a l'atac. Llavors, Santa Tecla va deixar una tremenda bufetada sobre les galtes del cap dels assaltants i el va fer rodar mur avall, mentre les seves tropes, espantades, van fugir.
Al matí següent, mentre les naus enemigues s'allunyaren de Tarragona, la Catedral de la ciutat s'anava omplint de fidels tot cantant un himne de gràcies a la patrona Santa Tecla per la seva intervenció.
Ens remuntem a l'any 1941, quan els francesos posaran setge a Tarragona. El general francès De la Motte assetjà Tarragona o Enrich de Leordes, comandant de la flota francesa, l'assetjà per mar.
Els tarragonins es van veure perduts i acudiren a Santa Tecla demanant-li la seva protecció. Segons explica la tradició, la Santa els la concedí, fent retrocedir les naus, amb les seves tropes, mar endins.
Però la llegenda no acaba pas aquí. Quatre anys més tard els francesos van tornar amb un altre atac més fort, més ferotge que l'anterior. Posaren setge a Tarragona, bombardejant-la per mar i per terra. Els tarragonins van anar novament a implorar la protecció de la Santa i quan els assetjadors es llençaren a l'assalt de l'escletxa que havien obert a canonades, motivats pel seu capità va tenir lloc un fet que els va deixar ben sorpresos: el capità es va veure empès mur avall per una mà invisible. Allí va aparèixer Santa Tecla, que com una sentinella més, guardava els murs de la ciutat. La llegenda explica que el capità francès no s'esporugí, i va tornar amb més ràbia a l'atac. Llavors, Santa Tecla va deixar una tremenda bufetada sobre les galtes del cap dels assaltants i el va fer rodar mur avall, mentre les seves tropes, espantades, van fugir.
Al matí següent, mentre les naus enemigues s'allunyaren de Tarragona, la Catedral de la ciutat s'anava omplint de fidels tot cantant un himne de gràcies a la patrona Santa Tecla per la seva intervenció.
2. La caiguda de l'Apòstol de la Catedral a la mitjanit
Era el dia de Sant Silvestre, concretament l'últim dia de l'any 1900 quan a Tarragona es desfermà una ventada d'aquelles furioses, d'aquelles que enderroquen els arbres. Aquella nit també era una nit freda, gelada. Tot i així, alguns tarragonins van desplaçar-se fins al Pla de la Seu per poder comprovar de primer mà si la llegenda era certa. Diu la tradició que al punt de la mitja nit, exactament al pas del vell segle al nou, es desprendria de la seva formícula una de les estàtues dels costats de les portes d'entrada al temple. Quan la Capona va tocar les dotze campanades, es va sentir gent que deia: - Ara, ara caurà!, - Aparta't, que et pot fer mal!
Però les estàtutes continuaren impertèrrites. Com que el vent huracanat seguia bufant, allò que volà va ser una persiana dels edificis propers i que amb el soroll que va fer al xocar amb el terra va posar en alerta a tots els curiosos que es trobaven al Pla de la Seu. Alguns es van refugiar dins del temple i altres van anar a escalfar-se a les tabernes que hi havia al voltant.
Al matí següent, els que no havien acudit a la mitjanit al Pla de la Seu els hi va faltar temps per anar a comptar les estàtues per veure si en faltava alguna. Allí eren els vint apòstols i profetes, i amb els nou nínxols buits, que són els que falten per haver caigut una estàtua cada cent anys, a les dotze en punt de la mitjanit de l'entrada de cada segle, segons diu la tradició.
Però les estàtutes continuaren impertèrrites. Com que el vent huracanat seguia bufant, allò que volà va ser una persiana dels edificis propers i que amb el soroll que va fer al xocar amb el terra va posar en alerta a tots els curiosos que es trobaven al Pla de la Seu. Alguns es van refugiar dins del temple i altres van anar a escalfar-se a les tabernes que hi havia al voltant.
Al matí següent, els que no havien acudit a la mitjanit al Pla de la Seu els hi va faltar temps per anar a comptar les estàtues per veure si en faltava alguna. Allí eren els vint apòstols i profetes, i amb els nou nínxols buits, que són els que falten per haver caigut una estàtua cada cent anys, a les dotze en punt de la mitjanit de l'entrada de cada segle, segons diu la tradició.
3. El diable, la princesa i el Pont del Diable
Qui vegi per primera vegada o per enèsima vegada el Pont del Diable es quedarà sense paraules. Ens trobem davant d'una contrucció espectacular d'uns 200 metres de llarg i 26 metres d'altura per abastir d'aigua a la ciutat. Però qui el va construïr? Una de les llegendes explica que va ser el mateix Diable!
La tradició explica que ja fa molts segles una donzella havia d'anar a buscar aigua cada dia caminant durant molta i molta estona fins arribar al lloc on avui s'aixeca l'aqüeducte.
El Diable pactà amb la donzella construir-li un pont a canvi de la seva ànima. La donzella li va posar una condició: - Abans que torni a sortir el sol ha d'estar acabada l'obra. El Diable va acceptar el tracte i va començar a construir-lo, donant per fet que guanyaria l'ànima de la donzella.
Però aquell dia el sol va sortir abans d'hora. L'ànima de la donzella va quedar lliure del Diable i Tarragona tingué un aqüeducte preciós.
Si arribeu al Pont del Diable i entreu per la part sud, podreu observar que a la part superior de la darrera arcada falta una sola pedra.
La tradició explica que ja fa molts segles una donzella havia d'anar a buscar aigua cada dia caminant durant molta i molta estona fins arribar al lloc on avui s'aixeca l'aqüeducte.
El Diable pactà amb la donzella construir-li un pont a canvi de la seva ànima. La donzella li va posar una condició: - Abans que torni a sortir el sol ha d'estar acabada l'obra. El Diable va acceptar el tracte i va començar a construir-lo, donant per fet que guanyaria l'ànima de la donzella.
Però aquell dia el sol va sortir abans d'hora. L'ànima de la donzella va quedar lliure del Diable i Tarragona tingué un aqüeducte preciós.
Si arribeu al Pont del Diable i entreu per la part sud, podreu observar que a la part superior de la darrera arcada falta una sola pedra.
