10 carrers amb encant a Tarragona i voltants

De visita obligada per a tothom que decideixi fer un tomb per la Part Alta de Tarragona. Des de fa uns anys, els veïns del carrer Comte van decidir que el primer dissabte de juliol, per la festa de Sant Agapito, pintaria els pilons que fa instal·lar l'Ajuntament per evitar que els cotxes hia aparquessin, però que no agradaven els residents. L'acció ja s'ha convertit en una tradició i la pintada dels pilons s'obre a tota la ciutadania en una jornada festiva i lúdica.

La visita d'aquest carrer té sentit principalment cada 21 de desembre, coincidint amb el solstici d’hivern, quan es produeix el fenomen pel qual es pot observar el sol a través dels finestrals del campanar de la prioral de Sant Pere des d'aquest carrer de Reus. Aquest és l’únic moment de l’any en què es produeix aquest fenomen. Al voltant de les 10:00h, la ciutadania interessada pot aplegar-se al carrer del Vidre per participar en l’observació d’aquest esdeveniment, que cada any aplega més curiosos.

Es tracta d’un dels carrers més estrets del país, amb menys d'un metre d'amplada; concretament 94 centímetres. Amb vistes que s'ha convertit en un reclam turístic, l’Ajuntament hi ha invertit recentment 12.000 euros per substituir els esglaons per empedrat antilliscant i s’han col·locat nous punts lumínics soterrats. D’altra banda, també s’ha afegit un tram de barana en un dels extrems i. a més a més, s’ha instal·lat un plafó amb un poema de l’escriptora vimbodinenca Teresa Duch. Com molts d'aquests carrers, tothom qui s'hi apropa s'hi fa una selfie.

Mirador excepcional del riu Ebre amb una balconada de prop de 200 metres. Es tracta d'un carrer que va des de la plaça de Baix fins a la zona del club Nàutic, just on comença l'espai anomenat 'aubadera', on l'Ebre n'és el protagonista. Espai ideal també per fer-s'hi selfies, amb l'Ebre com a fons.

Un altre dels punts amb un encant especial és el carrer de la Plebania, un carrer que permet accedir a l’església de Santa Maria, sortint dels circuits més habituals. És un trencant del carrer major per la part menys concorreguda. Un carreronet estret, medieval i que conserva encara dos arcs ogivals de pedra. A la part de dalt del carrer i a mà dreta s’hi troba l’antic teatre de l’artesana, construït a la segona meitat del XIX i actualment és la seu de la colla castellera dels Torraires. Una vegada al capdamunt del carrer s’eleva l’església gòtica de de Santa Maria, de la que se’n veu una de les façanes laterals, en la qual, aixecant el cap, podrem contemplar una de les seves gàrgoles més “gamberres”, amb un mico com a protagonista.

Us heu fixat alguna vegada en les finestres de les plantes baixes de moltes cases situades al carrer del Cup d'Altafulla?
En aquestes estances es trepitjava el raïm, i és que Altafulla també va ser terra de vinyes i aquestes eren molt preuades perquè el bon clima del municipi permetia també elaborar un vi de qualitat. 
Doncs bé, s'explica que molts joves d'Altafulla s'oferien per anar a treballar els diumenges i mentre trepitjaven el raïm també miraven com les dones anaven totes ben mudades cap a l'església passant per carrer del Cup. 

És obligat un passeig pel carrer Major (també conegut com carrer de la Vila), on podrem observar els portals medievals que tancaven la vila closa, i diverses cases pairals i portalades de pedra. També al llarg del carrer es conserven algunes façanes amb esgrafiats geomètrics dels segles XVII i XVIII com a cal Rubinat, cal Llovereta, cal Rosell o a Cal Mitger.

Aquest indret és un estret carreró de menys de 60 centímetres d’amplada que comunica la plaça de l’església amb el carrer major i constitueix un conjunt arquitectònic de gran bellesa que sedueix el visitant. 

Agafar el cotxe, fer uns quants quilòmetres i gaudir de l'encant de la vall del riu Glorieta i de la vall del riu Brugent compensa, i molt. Fer un tomb pel nucli empedrat de Farena és sinònim de calma, quietud i de pau interior. 

És una bonica vila de cases i carrers empedrats on destaquen les restes de la fortalesa musulmana, situades a l’entrada del poble, i l’església romànica de Santa Maria. Als seus peus, un pantà d’aigües netes permet practicar-hi tot tipus d’esports aquàtics.