Cultura i paisatge. Aquesta és la combinació que us proposem a partir d'aquesta llista on trobareu cinc dels miradors més espectaculars a prop de Tarragona. Algun d'ells estan catalogats i d'altres, senzillament, ens han atrapat per la seva extraordinària bellesa.
El nostre territori ens ofereix unes increïbles vistes panoràmiques, uns espais d’una gran riquesa i d’una bellesa estètica impressionant que sovint combinen el mar i la muntanya. Som-hi!
Els 5 miradors més espectaculars a prop de Tarragona
1. Mirador de la Mussara
Foto: Circdelacultura.com
La Mussara és un poble abandonat des de l’any 1956, famós per la seva bellesa paisatgística, les seves vies d’escalada i algunes llegendes misterioses. Des d’aquest punt gaudirem d’una excel·lent panoràmica de bona part de la Costa Daurada.
Podem trobar el municipi deshabitat de la Mussara al terme de Vilaplana, agregat a aquest des de l'any 1961 i es troba situat a la serra del mateix nom. L'altura màxima del territori és el Puig Pelat a 1.071 m. Recordeu que aquest indret ha sobreviscut al pas dels anys i, si hi anem, hem de fer el possible per deixar-lo tal i com està.
Sortirem des de Vilaplana, per la carretera T-704, en direcció Prades, fins al trencall a l’esquerra, on indica “La Mussara”.
Sembla ser que l’origen del primer assentament és sarraí. Aquests, al adonar-se de la importància estratègica del lloc, s’hi establiren sota la dependència del valí de Siurana. Amb el pas del temps, s’anirien construint masos i cases a la vora, alguns dels quals encara podem observar avui, gairebé immutables al pas dels anys.
Des dels anys 1960’ es troba deshabitat, fet que ha provocat que al voltant de la Mussara hagin anat creixent històries i llegendes de tota mena, i es vinculi amb fets paranormals. La situació del poble, sumada al clima i l’aridesa del terreny feren que el despoblament fos inevitable. La boira, el fred i les gelades feren impossible la supervivència dels pocs ramaders i agricultors que encara hi quedaven. A tot això, cal sumar-li el fet que la Guerra Civil havia complicat encara més la situació dels seus habitants. Aquests acabaren desplaçant-se a Vilaplana, i alguns a Alforja.
Avui en dia podem observar-ne algunes construccions, com l’església, amb la coberta malmesa. És per això que haurem d’anar amb compte si passegem per el poble, i evitar entrar als edificis, ja que podria caure alguna pedra.
Podem trobar el municipi deshabitat de la Mussara al terme de Vilaplana, agregat a aquest des de l'any 1961 i es troba situat a la serra del mateix nom. L'altura màxima del territori és el Puig Pelat a 1.071 m. Recordeu que aquest indret ha sobreviscut al pas dels anys i, si hi anem, hem de fer el possible per deixar-lo tal i com està.
Sortirem des de Vilaplana, per la carretera T-704, en direcció Prades, fins al trencall a l’esquerra, on indica “La Mussara”.
Sembla ser que l’origen del primer assentament és sarraí. Aquests, al adonar-se de la importància estratègica del lloc, s’hi establiren sota la dependència del valí de Siurana. Amb el pas del temps, s’anirien construint masos i cases a la vora, alguns dels quals encara podem observar avui, gairebé immutables al pas dels anys.
Des dels anys 1960’ es troba deshabitat, fet que ha provocat que al voltant de la Mussara hagin anat creixent històries i llegendes de tota mena, i es vinculi amb fets paranormals. La situació del poble, sumada al clima i l’aridesa del terreny feren que el despoblament fos inevitable. La boira, el fred i les gelades feren impossible la supervivència dels pocs ramaders i agricultors que encara hi quedaven. A tot això, cal sumar-li el fet que la Guerra Civil havia complicat encara més la situació dels seus habitants. Aquests acabaren desplaçant-se a Vilaplana, i alguns a Alforja.
Avui en dia podem observar-ne algunes construccions, com l’església, amb la coberta malmesa. És per això que haurem d’anar amb compte si passegem per el poble, i evitar entrar als edificis, ja que podria caure alguna pedra.
2. El mirador de Siurana
Foto: Circdelacultura.com
Apropeu-vos a Siurana i descobrireu un poblet de conte que porta a la pell el record d’assetjaments inacabables i conquestes impossibles.
Encinglada en un lloc inexpugnable sobre el riu van caldre els cavallers de quatre comtes per sotmetre-la. El seu castell defensava una frontera infranquejable que s’estenia del coll de Balaguer a Tamarit de Gaià. Conquerida el 1153, després de caure Lleida i Tortosa, va ser l’últim reducte de la reconquesta a Catalunya. Si guaiteu el precipici que l’envolta, endevinareu per què no va ser conquerida durant tres segles i per què el final va ser tan tràgic.
Abdelazia, la reina mora, abans de veure’s sotmesa als cristians, va preferir estimbar-se d’un cingle amb el seu cavall. I l’animal, en la seva inútil resistència, va deixar marcada sobre la roca, per sempre més, la petja de la seva ferradura. I amb ella desaparegué el darrer baluard sarraí de Catalunya.
Avui dia, podem contemplar un poblet encantador de cases i carrers empedrats i les restes de la fortalesa sarraïna, situades a l’entrada del poble. Als seus peus un pantà d’aigües netes i tranquil•les ofereix la possibilitat de practicar tot tipus d’esports aquàtics.
L’edifici més rellevant de Siurana és l’església, d’estil romànic, amb una portalada, amb timpà figurat, emmarcat per tres arquivoltes de mig punt que reposen sobre columnes amb capitells decorats amb motius diversos.
El poble està envoltat de llocs interessants i és un punt des d’on es pot disfrutar d’unes vistes magnifiques de la Serra de Montsant, la Gritella i les Muntanyes de Prades. Cal destacar Siurana com a referència i destí per a escaladors i excursionistes. Els seus llegendaris penya-segats són coneguts a arreu del món per a la realització d’aquestes pràctiques.
Encinglada en un lloc inexpugnable sobre el riu van caldre els cavallers de quatre comtes per sotmetre-la. El seu castell defensava una frontera infranquejable que s’estenia del coll de Balaguer a Tamarit de Gaià. Conquerida el 1153, després de caure Lleida i Tortosa, va ser l’últim reducte de la reconquesta a Catalunya. Si guaiteu el precipici que l’envolta, endevinareu per què no va ser conquerida durant tres segles i per què el final va ser tan tràgic.
Abdelazia, la reina mora, abans de veure’s sotmesa als cristians, va preferir estimbar-se d’un cingle amb el seu cavall. I l’animal, en la seva inútil resistència, va deixar marcada sobre la roca, per sempre més, la petja de la seva ferradura. I amb ella desaparegué el darrer baluard sarraí de Catalunya.
Avui dia, podem contemplar un poblet encantador de cases i carrers empedrats i les restes de la fortalesa sarraïna, situades a l’entrada del poble. Als seus peus un pantà d’aigües netes i tranquil•les ofereix la possibilitat de practicar tot tipus d’esports aquàtics.
L’edifici més rellevant de Siurana és l’església, d’estil romànic, amb una portalada, amb timpà figurat, emmarcat per tres arquivoltes de mig punt que reposen sobre columnes amb capitells decorats amb motius diversos.
El poble està envoltat de llocs interessants i és un punt des d’on es pot disfrutar d’unes vistes magnifiques de la Serra de Montsant, la Gritella i les Muntanyes de Prades. Cal destacar Siurana com a referència i destí per a escaladors i excursionistes. Els seus llegendaris penya-segats són coneguts a arreu del món per a la realització d’aquestes pràctiques.
3. Mirador del Far de Torredembarra
Foto: Circdelacultura.com
El Far de Torredembarra és el que té la torre més alta de tots els fars de Catalunya, per tant, les seves vistes són una experiència única. Es tracta del darrer far construït a l'Estat Espanyol el segle XX i va ser dissenyat per l'arquitecte Josep Maria Llinàs.
El far de Torredembarra és un dels pocs que es poden visitar per dins i, si us voleu enfilar fins a dalt de tot de la torre, haureu de pujar 217 graons. Es troba ubicat al penya-segat més sortit del roquer del municipi, conegut com punta de la Galera. Té una alçada de pla focal sobre el nivell del mar de 58 metres i sobre el terreny de 38, amb un abast geogràfic de 20 milles.
La reserva de les entrades per visitar el far de Torredembarra es pot gestionar online
El far de Torredembarra és un dels pocs que es poden visitar per dins i, si us voleu enfilar fins a dalt de tot de la torre, haureu de pujar 217 graons. Es troba ubicat al penya-segat més sortit del roquer del municipi, conegut com punta de la Galera. Té una alçada de pla focal sobre el nivell del mar de 58 metres i sobre el terreny de 38, amb un abast geogràfic de 20 milles.
La reserva de les entrades per visitar el far de Torredembarra es pot gestionar online
4. Mirador de l'Ermita de Puigcerver d'Alforja
Foto: ermitadepuigcerver.com
Actualment a més de la seva significació com a centre religiós i de pelegrinatge, el lloc té un fort atractiu pels excursionistes i els amants de la natura. L’ermita és el centre d’una àmplia xarxa de camins i senderons que discorren en tots els sentits. El principal dels quals és el GR-7 discorre entre el coll de la Teixeta, passa per Puigcerver i continua cap al Coll d’Alforja i s’endinsa al terme d’Arbolí. Aquest tram és a la vegada el final de l’etapa 12º i el principi de la 13º, d’una gran ruta de més de 1000 km des d’Andorra fins a Tarifa.
Les serres del Mirador i de Puigcerver configuren un serrat que es prolonga del coll d’Alforja fins al coll de la Teixeta, separades ambdues pel Coll de Cortiella, no sobrepassant la seva alçada els 950 metres d’altitud. La Serra del Mirador és el tros de serra que separa el Camp de Tarragona del Priorat. És allargassada i va del coll de Cortiella al coll d’Alforja seguint una direcció gairabé nord-sud. La composen materials granítics i paleozoics i la vegetació s’alterna amb alzinars i pinedes i en els racons més obacs algun teix i boix grèvol. El seu punt culminant és el Mirador, cim més elevat del terme d’Alforja. Ateny els 922 metres d’altitud sobre el nivell del mar i és un punt geodèsic de segona. Hi conflueixen els termes municipals d’Alforja, Arbolí, Cornudella i Porrera.
És el coll de més anomenada, i un dels passos més antics usats entre el Priorat i el Baix Camp . Aquest és el resultat d’una falla existent entre els terrenys plutònics de la part occidental que formen la Serra del Mirador i les sedimentacions del Buntsadstein i el Muschelkalk de les serres de Prades. Per ell hi passa la carretera que comunica Porrera i Cornudella amb Alforja i les terres del Camp. Des del mateix indret n’arranca una branca que marxa cap a Arbolí i, a l’altre costat neix la carretera de Puigcerver.
Les serres del Mirador i de Puigcerver configuren un serrat que es prolonga del coll d’Alforja fins al coll de la Teixeta, separades ambdues pel Coll de Cortiella, no sobrepassant la seva alçada els 950 metres d’altitud. La Serra del Mirador és el tros de serra que separa el Camp de Tarragona del Priorat. És allargassada i va del coll de Cortiella al coll d’Alforja seguint una direcció gairabé nord-sud. La composen materials granítics i paleozoics i la vegetació s’alterna amb alzinars i pinedes i en els racons més obacs algun teix i boix grèvol. El seu punt culminant és el Mirador, cim més elevat del terme d’Alforja. Ateny els 922 metres d’altitud sobre el nivell del mar i és un punt geodèsic de segona. Hi conflueixen els termes municipals d’Alforja, Arbolí, Cornudella i Porrera.
És el coll de més anomenada, i un dels passos més antics usats entre el Priorat i el Baix Camp . Aquest és el resultat d’una falla existent entre els terrenys plutònics de la part occidental que formen la Serra del Mirador i les sedimentacions del Buntsadstein i el Muschelkalk de les serres de Prades. Per ell hi passa la carretera que comunica Porrera i Cornudella amb Alforja i les terres del Camp. Des del mateix indret n’arranca una branca que marxa cap a Arbolí i, a l’altre costat neix la carretera de Puigcerver.
5. Mirador de la muntanya de Sant Ramon al Pla de Santa Maria
Foto: www.elpladesantamaria.cat
A poc més de dos quilòmetres del poble, a tocar amb el terme de Figuerola, hi trobem les restes de l’antiga ermita de Sant Ramon i una font molt apropiada per fer-hi una parada i refrescar-se. L’ indret és un mirador esplèndid des d’ on admirar tota la plana de l’Alt Camp i del Tarragonès.
L’any 2003, els alumnes d’un taller d’ocupació van treballar en l’arranjament d’aquest indret i el seu entorn, un esplèndid mirador de tota la plana de l’Alt Camp i del Tarragonès.
A la vora hi ha una font d’aigua potable, ideal per refrescar-se i reposar una estona abans d’enfilar-se primer cap al Peny i, després, cap al Replà, a la Muntanya de Sant Ramon, que forma part de la Serralda Prelitoral.
El Replà és una esplanda de roca calcària que també s’anomena “Plana d’en Sarrills”. Allí les vistes encara són més espectaculars. En direcció al mar s’hi pot albirar, en dies clars, el Delta de l’Ebre, Mallorca, el Cap de Salou i Tarragona. Cap el Nord, Barbera de la Conca i, més enllà, els Pirineus. Cap a llevant, Montserrat i, cap a ponent, la continuació de la Serra de Miramar, les muntanyes de Prades, la Mussara i la resta de Serralada Prelitoral.
Hi oneja una estelada que és renovada cada 11 de Setembre per un grup d’excursionistes coordinats pel CE La Xiruca Foradad
El Replà també dona nom a una cursa de muntanya organitzada pel mateix centre en col·laboració amb la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya i altres entitats.
L’any 2003, els alumnes d’un taller d’ocupació van treballar en l’arranjament d’aquest indret i el seu entorn, un esplèndid mirador de tota la plana de l’Alt Camp i del Tarragonès.
A la vora hi ha una font d’aigua potable, ideal per refrescar-se i reposar una estona abans d’enfilar-se primer cap al Peny i, després, cap al Replà, a la Muntanya de Sant Ramon, que forma part de la Serralda Prelitoral.
El Replà és una esplanda de roca calcària que també s’anomena “Plana d’en Sarrills”. Allí les vistes encara són més espectaculars. En direcció al mar s’hi pot albirar, en dies clars, el Delta de l’Ebre, Mallorca, el Cap de Salou i Tarragona. Cap el Nord, Barbera de la Conca i, més enllà, els Pirineus. Cap a llevant, Montserrat i, cap a ponent, la continuació de la Serra de Miramar, les muntanyes de Prades, la Mussara i la resta de Serralada Prelitoral.
Hi oneja una estelada que és renovada cada 11 de Setembre per un grup d’excursionistes coordinats pel CE La Xiruca Foradad
El Replà també dona nom a una cursa de muntanya organitzada pel mateix centre en col·laboració amb la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya i altres entitats.
